La pèrdua d’estabilitat de Prohens, una oportunitat per al canvi de rumb?
No han estat setmanes fàcils per a la presidenta del Govern Marga Prohens. Quasi al mateix temps de la manifestació multitudinària que va clamar per un canvi de rumb en el model turístic, els socis de l’extrema dreta que donaven suport al PP al Parlament i que, per tant, apuntalaven la majoria conservadora, van rompre el pacte per ordre de Madrid. Així que potser és precipitat demanar-se si l’Executiu ha pres nota d’unes reivindicacions que, a més, va dir que comparteix.
Potser les comparteix des d’un punt de vista teòric, com ja li va passar a l’esquerra, però a l’hora de la veritat el Govern de Prohens ha pres decisions en el sentit estrictament contrari al que reclamaven els manifestants. La més clara, aprovar un decret llei de mesures urgents que legalitza barbaritats en sòl rústic i que, a més, permetrà construir nous xalets en eliminar les restriccions de les àrees de prevenció de riscos. Dit de manera molt clara, el portaveu del Govern, Antoni Costa, diu que està d’acord que hi ha saturació, però el seu Executiu possibilita que es facin més cases en sòl rústic. Vist el que ha succeït els darrers deu anys, aquests nous xalets no es destinaran a resoldre els problemes d’habitatge dels illencs, sinó a engreixar un negoci que no ho necessita gens: l’especulació immobiliària.
Al carrer es va demanar bàsicament que s’aturi de cop el creixement turístic i urbanístic, i que s’adoptin mesures urgents i contundents per afavorir l’accés a l’habitatge. No és fàcil que un Govern que s’identifica amb el liberalisme pugui posar fil a l’agulla. Però precisament la nova realitat parlamentària, sense el suport estable de Vox i amb la mà estesa d’algunes forces d’esquerres, potser ofereix una oportunitat a Prohens per tirar endavant polítiques més restrictives en matèria territorial, que podrà pactar sense cap dubte amb les formacions progressistes, les quals segurament ara, des de l’oposició, veuen més clara la necessitat d’actuar de bon de veres.
Prohens ha hagut de posar en marxa mesures com la segregació lingüística que potser no desitjava i si és així ara experimentarà un notable alleugeriment, però també li ha anat bé Vox com a excusa perfecta. Ara ja no els tindrà, i si realment no troba empara parlamentària per fixar límits valents al creixement turístic i residencial –i s’enfoca en l’atenció de les necessitats del gruix de la població, desesperada per trobar un habitatge a preu digne–, serà perquè no vol o no s’hi atreveix.
L’esquerra també haurà d’actuar amb responsabilitat. No s’hi val voler fer el programa propi, perquè per a això cal guanyar les eleccions. Partits com el PSIB, MÉS per Mallorca i Més per Menorca hauran de cercar punts d’encontre clars i concrets, i fugir del tot o res i de la demagògia. El tràmit parlamentari del Decret llei de simplificació en serà la primera gran prova.
