‘El moviment obrer a Mallorca’
Pere Gabriel
curial edicions
329 pàgines
12,75 €
Pere Gabriel, homenatjat a 'Randa'
Al llarg d’aquests darrers tres anys, la venerable i semestral revista 'Randa', dirigida per l’infatigable Josep Massot i Muntaner i editada per les centenàries Publicacions de l’Abadia de Montserrat, ha dedicat quatre números miscel·lanis a homenatjar la figura i la feina de l’historiador Pere Gabriel Sirvent (Terrassa, 1945). Professor d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona des del 1975 i catedràtic de la mateixa institució des del 1993, Pere Gabriel formava part d’aquella colla de jovenots catalans que, a les darreries de la dècada dels 60, varen ser destinats a Mallorca per complir amb el deure penós del servei militar i que, igual que si es tractàs d’una pel·lícula francesa vitalista i romàntica, es varen enamorar d’un grup d’al·lotes mallorquines amb qui, al cap d’un temps, s’acabarien casant. La vinculació de Pere Gabriel amb Mallorca no va tardar a donar resultats valuosos. La publicació del llibre 'El moviment obrer a Mallorca' (1973) va representar, literalment, un abans i un després pel que fa al coneixement que el nostre país té del propi passat. El llibre va ser pioner a l’hora d’abordar i d’estudiar a fons un tema i una època que, segons els que en saben –per exemple David Ginard–, aleshores estava en un estat 'embrionari' en la historiografia mallorquina. Sòlid i rigorós des del punt de vista científic, i també innovador quant al període tractat –a principis dels 70, els segles XIX i XX estaven oblidats per la historiografia nostrada–, la manera com Gabriel va analitzar la realitat sociopolítica de les classes populars de la Mallorca de la segona meitat del segle XIX i del primer terç del XX va permetre fer net de tòpics i de falsedats. En especial, va fer volar pels aires aquell tòpic grotesc que presentava la Mallorca del passat com una 'illa de la calma' aliena a les convulsions, les inquietuds, les lluites, els progressos, les injustícies i les esperances associades a una incerta però incipient modernitat. L’homenatge, no cal ni dir-ho, és ben merescut. Hi han pres part, entre d'altres, Francesc Lladó, Jaume Morey Sureda i Pere Fullana.