EscriptorLa possibilitat de morir-se durant una campanya electoral s'ha incrementat molt en els darrers anys, però això no lleva que la notícia de les morts de l'escriptor Pere Morey Servera (a 77 anys) i del professor de filosofia Juanjo Pérez (a 48) siguin les que realment ens importen aquests dies. Més que res, perquè la contribució de tots dos a la nostra societat és molt més rellevant que la de tots els pròcers que aquests dies es disputen el nostre vot. De Pere Morey és necessari subratllar-ne la militància incombustible a l'amor per les lletres, la llengua, la cultura i el país, totes aquestes paraules dites en el sentit més positiu, ple i ampli possible. La seva obra literària (especialment l'adreçada al públic infantil i juvenil, gèneres mai del tot valorats amb la justícia que els correspon) ha ensenyat un parell de generacions de lectors a llegir i a somiar, perquè Morey era un gran constructor de fabulacions, amb una imaginació poderosa i sovint irresistible, com es pot constatar en títols com 'Rondalles pels qui les saben totes', 'Pedres que suren', 'L'anell de Boken-Rau' i 'Mai no moriràs, Gilgamesh!'. Per la seva banda, Juanjo Pérez va ser, entre d'altres coses igualment remarcables, un magnífic professor de filosofia, i això vol dir que no tan sols transmetia als seus alumnes la història dels grans autors, sinó que sobretot els ensenyava a pensar, i a pensar per estar en condicions de ser lliures, com ell mateix sempre va procurar ser. No crec que es coneguessin entre ells dos, però van tenir en comú el do d'haver vingut al món per millorar-lo i de deixar-lo efectivament millorat.
Però estam en campanya electoral, com dèiem, circumstància que ja només distingim perquè tornam a rebre a casa la propaganda i les paperetes de vot dels partits, i perquè surten candidats a la televisió a muntar uns escàndols indecents que anomenen debats. Tret d'aquests dos detalls, ja fa temps que els partits polítics es comporten durant tota la resta de l'any com si es trobessin sempre en campanya electoral, i això vol dir tractant la ciutadania amb una condescendència ofensiva. El fet, però, és que hi va haver debat televisat a IB3. A sis bandes, tantes com forces concorren per Balears en la convocatòria a urnes d'aquest cap de setmana: MÉS, Vox, PSOE, Unides Podem, Ciutadans i PP, esmentats en l'ordre en què sortien en pantalla. Va ser desolador, i l'efecte encara es multiplicava en combinar-lo via zàping amb el debat que simultàniament s'emetia a TV3, i que també va ser infame. En els dos casos, a causa principalment dels candidats i candidates de la dreta dura, la dreta extrema i l'extrema dreta, que van demostrar a bastament –tant a les seves odiades Balears com a l'encara més odiada Catalunya– no haver llegit mai un llibre de Pere Morey ni haver tingut un professor com Juanjo Pérez. O ser d'aquelles persones que sí que han trobat a la vida llibres i professors que els podien haver estat de profit, però que es van estimar més no fer-ne cas. En tot cas, recomanam a Vox que per a la propera ocasió cerquin algú que no faci passar tanta pena amb la seva incapacitat per expressar-se com el doctor Antonio Salvá. Marga Prohens, del PP, i Joan Mesquida, de Ciutadans, ens van donar l'espectacle hilarant de veure un felanitxer i una campanera discutint en castellà. Només vull suggerir-los que, si volen parlar en l'única llengua admesa a les sessions del Congrés, endavant, però que facin l'esforç d'aprendre a parlar el castellà correctament per evitar fer el ridícul. Juanjo Pérez, que tenia el castellà com a llengua materna, i Pere Morey, que hi tenia el català, els podien haver ensenyat alguna cosa sobre pluralitat, respecte i convivència.