Perimetrar llibres, desconfinar lectures
Aquest divendres els llibres tornaran a obrir tots els informatius i ocuparan totes les portades dels diaris. La diada de Sant Jordi no es pot comparar amb cap altra festa, ni en dimensió ni en emoció. És dia de treure pit amb orgull de sector editorial. ¿Hi ha cap altre sector cultural que tingui aquesta visibilitat en un sol dia? Deixem per a un altre dia la comparativa amb quants altres dies a l'any tenim aquest privilegi o en quines franges horàries i de quina manera es parla de llibres als mitjans audiovisuals normalment.
És ben curiós que un acte tan íntim com el de llegir tingui la seva màxima expressió popular en una festa al carrer, en cada poble i cada ciutat del país. Sant Jordi és el lloc de trobada de les grans promocions de novetats editorials i del llibreter que fa setmanes que obre caixes i organitza torns; és el dia en què tothom mira al cel i esgarrapa temps per badar i comprar, si pot ser en companyia. Seguim traient pit, perquè amb Sant Jordi la cultura esdevé motor d'adhesions unànimes.
Tercer Sant Jordi de pandèmia després dels dos intents de l'abril i el juliol de 2020. Faríem bé de recordar ara les reflexions que fèiem sobre la celebració a la ciutat de Barcelona, un model de concentració d'activitat al centre de la ciutat amb el qual xalàvem de valent mentre sottovoce admetíem que les aglomeracions eren una bogeria, que calia descentralitzar la festa o que es podia morir d'èxit: seny i rauxa 100% català. Quantes vegades no havíem alertat també sobre l'excessiva concentració de novetats editorials en el calendari, sobre el perill de fiar el 15% del negoci de l'any en el llibre en català a un sol dia, sobre la tirania de dedicar tantes línies i minuts d'informació a la llista dels 10 més venuts quan aquests només representen el 5% del total de les vendes del dia. Què devem haver après? Pregunta recurrent en temps de pandèmia. Però aquí seguim, i sembla que haver reduït la mobilitat ha ajudat a desestacionalitzar el protagonisme de la lectura. El llibre estableix el perímetre de les lletres però trenca les fronteres de les idees. No hi ha dues editorials iguals i la riquesa està en la diversitat, no en l'acumulació. Fins i tot hi ha llibres sobre com ordenar els llibres, i llibres per parlar dels llibres que no has llegit.
Un nou Sant Jordi amb noves llibreries físiques i virtuals, que donen fe del dinamisme d'un sector que es vol al centre de l'activitat cultural. Proclamar que la cultura és essencial no és només una frase feta, és l'esforç de milers de persones. Enguany tornem al carrer amb parades d'editors i llibreters, seguint l'exemple de l'organització impecable de La Setmana del Llibre en Català del setembre passat. Roses vermelles com sempre i alguna de groga per quart any consecutiu. A les llibreries, aforament limitat, i al carrer, espais perimetrats per garantir la seguretat de tothom. La cultura és tossuda, ja ho hem dit altres cops. Som negoci i passió. Seny i rauxa. Toca perimetrar els llibres per poder desconfinar les idees i les històries.
Núria Iceta és editora de 'L'Avenç'.