Persona infiltrada
Els diaris donen la informació de La Directa segons la qual un policia, del qual coneixem les inicials D.H.P. (podria ser David Hernández Pérez o Darío Hornillos Patata), va infiltrar-se en grups antifeixistes catalans per “espiar”. No sabem quines informacions rellevants en va treure, ni quines samarretes té ara a l’armari, ni quin jutge va autoritzar-ho ni amb quins motius, ni si potser va acabar combregant, una mica, amb la causa dels espiats. Però sabem que “va fer servir les relacions sexoafectives amb dones per aconseguir informació; amb dues d’aquestes dones va mantenir-hi una relació de parella”.
Tots sabem que els espies d’abans, com la Mata Hari, seduïen l’enemic per treure'n informació. Esclar que si parlem dels espies d’abans estem parlant d’espies que espiaven per causes una mica altes. I no tots van acabar bé. Mireu, si no, el matrimoni format per Ethel i Julius Rosenberg, que van ser els primers civils executats per espionatge als Estats Units. El judici se’l poden imaginar.
Infiltrar-se en un grup no violent, perquè és independentista o antifeixista o català, no té gaire importància geopolítica. I, per tant, les relacions aquestes “sexoafectives” de l’amic D. no sabem del tot si van ser un sacrifici o un aprofitament. Però, en tot cas, en D. va dedicar-s’hi. I per la causa.
Ja sabem que fer d’infiltrat significa, en molts aspectes, cometre actes immorals. Em pregunto què hauria passat si la infiltrada hagués sigut una dona i hagués establert relacions “sexoafectives” amb diversos homes, per treure’n informació. ¿Li hauríem dit Mata Hari o hauríem dit que era explotació laboral, que era prostitució i comerç, lamentable, amb el propi cos?
