Persones que no fan mai vacances

L’altre dia unes persones que no fan mai vacances es van reunir amb unes altres persones que tampoc fan mai vacances. No era un congrés, ni una cimera, ni cap concili per renovar-li el contracte a l’esperit sant. Aquells éssers es van trobar només per una raó: aturar un incendi.

“El foc el vam parar nosaltres”, em diu un pagès socarrimat per la foguera dels anys. Té la pell i l’ànima cafè amb llet torrefacte passat per la graella i flamejat per un llançaflames. Aquest mig-mig, volta i volta, aquest donar tombs a la rostisseria de la vida. El resultat final van ser 273 hectàrees cremades a Ciutadilla i Nalec (Preneu nota els de la veritat que no veieu mai: 191,38 d'agrícoles; 81,83 de forestals; 0,35 d'urbanes). Aquest és l’Urgell que es morreja amb la Conca de Barberà. Aquesta és una de les petites grans frontisses amoroses de Catalunya. Un petó únic de la terra. Però un foc és una separació violenta, forçosa, no desitjada. Per què? Juguem al joc del telèfon.

A veure, jo dic: "marsupial de metall" i a la criatura del final li arriba "esquirol narcotitzat". Si tots aquests camps, aquests trossos, estiguessin llaurats (com abans) farien de tallafocs. Però Europa, l’estat nacional burocràtic, diu que pel canvi climàtic-erosions sol etc. i, per tant, per acollir-se a les ajudes, s’obliga a la sembra directa, és a dir, a no llaurar els camps. Així, a l’estiu, broten mars de rostolls: gotes d’espurnes, bufet lliure potencial del misto. Una cosa és la teoria i l’altra la pràctica. Una cosa és un paper en un despatx a mil quilòmetres; l’altra les persones que viuen i es poden cremar als nassos. Perquè aquests focs només es poden apagar si hi ha pagesos, vius, que es poden guanyar la vida cada dia. Ells cuiden la terra. La gènesi de tot! Cultura total, infinita! CULTURA versus Incultura. Però, què és més important: un pagès-persona viu o mort-cremat?

Als pagesos-persones els pot matar, arrasar el foc, les flames, però també una altra plaga. Aquests dies ho deien, mentre esbufegaven, suaven. El foc era una escombra de queixals. I el primer que va tenir davant plantant cara va ser els pagesos (després agents rurals i bombers). És en aquests moments, quan tens el banyeta als morros, que els pagesos pensen en l’altre foc que els ataca per un altre front, els altres dimonis: els analfabets.

Els pagesos apagaven les flames de Ciutadilla però no les diàries. Les d’aquells éssers malèfics encenent amb paraules: que si els pagesos maten conills, torturen grills, contaminen, malgasten aigua o es furguen el nas d’una forma poc sostenible. Tot això ho fan en nom de la seva dictadura del bé-mal i els molesten els pagesos, és a dir, que existeixin. Així, on són quan hi ha focs? Per què no els van apagar a la seva lluminosa manera que segur que el sufoquen des del sofà amb wifi neuronal? Aquests s’ho miraven des d'una pantalla d’estiu. Menjant nuggets congelats a mil quilòmetres sense voler saber mai que són cadàvers de pollastres i creient que són vegetals del corral de l’àvia Maria. Donant lliçons com a magistrats inorgànics que abrasen amb les seves sentències analfabetes. Una cosa és suar a la piscina, l’altra apagar un foc. Lliçó de primer de placenta.

Els primers. A arribar, a donar la cara, la pell i tot. Els pagesos. S’organitzen a l’instant, com un sol cos i esperit. Amb una tecnologia molt antiga però de futur continu. Coordinats per la responsabilitat amb la terra, la humanitat, el més enllà, transformada en energia de lluita. Els que no fan mai vacances. Perquè la natura, la vida, el deure, la consciència, no en fan. Després els analfabets que fan vacances necessitaran cursos, teràpies antiestrès per poder retornar a la vida laboral-letal. Però hi ha un remei màgic: un curs d’apagar foc. Experiència emocionant, inoblidable, transformadora. Gratis. 24 hores. Està d’oferta: Crema a les mans!