Persones que no s’espanten

Un dels inconvenients de pertànyer al centre del món és que deixa els individus impotents davant la seva pròpia estupidesa. En plena revolució de la intel·ligència artificial, ben alimentats, amb un mòbil i una ambició per distreure la soledat, som capaços de sentir-nos omnímodes, com si fóssim la mesura de totes les coses. 

El risc és especialment alt per a aquells que no hagin vist venir el tsunami del canvi social que significa la modificació del paper de les dones al món. En aquest cas la ceguesa no és només, però sí encara majoritàriament, masculina.

Per a les dones i els homes que no s’espanten de viure els canvis hem volgut dedicar un dossier a una qüestió que afecta la meitat de la població però que encara incomoda quan se'n parla. 

Sabem que la medicina encara és medicina d’home en cos de dona i que ni els símptomes ni els tractaments són sovint els mateixos, però encara s’ignora la diferència. També sabem que les dones estan infradiagnosticades, més medicades i que tenen més desconeixement de la seva naturalesa. Massa sovint, en un món fascinat per la joventut, les dones són socialment més rellevants per la seva capacitat reproductiva que com a individus complets que passen diversos estadis vitals. El fet és que quan s’acaba el seu període fèrtil, amb la menopausa, la meitat de la població desconeix gran part del que li espera. És cert que no fa tants anys que l’envelliment d’homes i dones és interessant en termes mèdics i econòmics i que també els homes tenen els seus tabús sexuals. Però en el cas de les dones és més exagerat. Les nostres mares ens recorden que les coses estan canviant, però encara s’ha investigat poc i s’ha divulgat i s’ha publicat menys sobre la menopausa. 

Divulgar

A l’ARA ho fem amb l’excusa del 8-M per trencar tabús i intentar divulgar de manera rigorosa sobre allò que afecta socialment. Com explica Lara Bonilla en les pàgines del dossier especial, la menopausa no ha sigut objecte d’estudi durant molts anys. El reportatge afirma que “la dona de més de 45 anys està invisibilitzada i la medicina s’ha centrat en la prevenció del càncer, però això també és medicina preventiva”. 

Conèixer

Actualment hi ha un impuls de la medicina i la recerca en clau de gènere, però hi ha desconeixement i mala informació sobre, per exemple, la teràpia hormonal. Les dones han de conèixer a temps els riscos de la menopausa precoç i necessiten consensos mèdics, que només sortiran de molta, bona i cara investigació, sobre l’impacte del climateri en la seva salut. Sobre la seva salut cardiovascular i sobre la seva relació amb el deteriorament cognitiu, amb l’osteoporosi o la depressió. És reduccionista convertir la menopausa en una època de fogots, falta de concentració i mal dormir, quan la revolució hormonal és extraordinària i variada. 

Conèixer per prevenir és bàsic quan la baixada d’hormones, especialment d’estrògens, pot donar lloc a algun dels símptomes més coneguts, com els fogots, els dolors articulars o la sequedat vaginal, però també a altres de més greus, com l’aparició de diabetis tipus II, l’osteoporosi o els accidents cardiovasculars. La dieta i l’esport són aliats, però perquè ho siguin cal saber-ho.

La menopausa no és només una qüestió física sinó una etapa vital nova, molt sovint més lliure i madura. 

Paula Bonet

Per il·lustrar-la ens hem aliat amb l’artista Paula Bonet, que ha destil·lat coneixement i sentiment sobre la naturalesa humana i, en particular, sobre les incògnites i també les fortaleses de les dones en canvi. Bonet, pintora i escriptora, dona valenta i combativa, ha deixat també paraules per explicar les seves imatges. A la portada, monogràfica per respectar la seva obra, hi pinta un rostre. És una dona jove i una dona madura, les dues en construcció. “He volgut pintar una figura que es destrueix i es construeix al mateix temps, que muta, que busca entendre’s i també veure’s representada […]. Una dona autònoma. Amb tares. Bella. Cansada del paper que ha de representar amb amabilitat per ser acceptada. Un dona amb un ull ferm i ben construït a nivell gràfic que ja només pot veure’s a través de la mirada pròpia”.

Parlem de menopausa però parlem de moltes altres coses i sobretot de com les dones estan en el món. Com avancen en el seu grau de coneixement i com van conquerint espais que els permeten ser qui són i no allò que socialment s’ha construït per a unes dones reals que molt sovint no hi encaixen.