Perspectiva de gènere i inclusiva

Les meves amistats valencianes m’envien, com a neta de valencians i portadora, per tant, del nom de la Geperudeta, un cartell de l’Ajuntament de València que fa referència a unes obres. Diu: “Obres des d’una perspectiva de gènere i inclusiva per a l’Oficina de No Discriminació”.

Això em fa suposar que l’Oficina de No Discriminació tenia alguna cosa en l’edifici que era discriminatòria. Ja entenc, doncs, que s’ha de derruir el que hi havia i tornar-ho a construir, procurant, suposo, que la nova construcció amb perspectiva de gènere i inclusiva no discrimini altres col·lectius. Vull dir que, per exemple, la minoria dels esquerrans/anes, als edificis patim cada dia la discriminació dels dretans. Les portes (les de les neveres, de les cases, dels cotxes...) o els interruptors de la llum estan pensats per als dretans. Els esquerrans, doncs, per obrir una porta i encendre el llum hem de fer un gest no natural. Els productes de papereria també ens discriminen: tot sovint hem de començar les llibretes al revés perquè l’espiral no ens destorbi (perdent-nos, doncs, el disseny de la coberta). De la mateixa manera, el col·lectiu de les persones baixes (al qual també pertanyo) patim discriminació (també lleu) als bancs d’algunes estacions de metro, on els peus ens pengen perquè no toquem a terra, i als concerts, on no veiem res. No ens queixem perquè ens sembla una discriminació suportable.

M’imagino que un edifici amb perspectiva de gènere i inclusiva sobretot tindrà uns lavabos per a dones on hi hagi, a l’interior de cada un, una petita aixeta al costat de la tassa per poder netejar la copa menstrual i no haver de sortir amb aital copa per rentar-la a l’aixeta general. Em sembla bé. Però aprofitant l’embranzida, també em semblaria bé que els lavabos d’homes tinguessin els urinaris privats. Trobo, sincerament, que el fet d’haver de fer pipí amb tot de desconeguts al costat és altament discriminatori perquè atempta contra la teva intimitat masculina.