Les perversions del Formentor
Un edifici emblemàtic el mateix projecte de reforma del qual especifica que no es pot tomar, però es toma tot. Una construcció que es fa ben de nou quan en tota la zona està suspesa l’edificació. És a dir, una obra nova que es vol fer passar per reforma perquè l’obra nova no està permesa. Muntanyes d’enderrocs que cerquen un lloc on establir-se i fan voltes per allà perquè l’empresa milionària que fa l’obra es vol estalviar el dineral que costa dur-los al lloc on estam obligats tots a dur els enderrocs, òbviament passant per caixa. Un aparcament que s’explota sense concessió. Polítics que, com a poc, miren cap a un altre costat. Són algunes –segurament només algunes– de les perversions al voltant de l’hotel Formentor i que us hem anat contant a mesura n’hem tingut notícia. Són fets molt lamentables que parlen d’interessos privats i de privilegis per als privilegiats, i que fan especialment mal en una època en què la gran corrupció sembla una malaltia del passat, no erradicada. Pollença té un bon problema amb el tema de l’hotel Formentor. El té, òbviament, perquè se l’ha cercat. Però el té, i gros, perquè cap dels governs que hi ha hagut al municipi ha estat capaç d’aprovar un catàleg patrimonial que protegeixi els béns singulars. El té perquè va permetre que es tomàs un edifici que només tenia permís de reforma. També perquè, una vegada esbucat, no s’ha aturat la nova edificació, igualment prohibida. I ara té un problema immens per sortir-se’n: esperam saber qui de l’Ajuntament de Pollença, tècnic o responsable polític, voldrà signar que el que s’ha fet ara no és una nova construcció, sinó una reforma que compleix la llei. Difícil sortida, la de les perversions.