Del petó forçat d’Austràlia a l’esperpent de Motril
Un cas clar de l’efecte papallona: el petó forçat de Rubiales a Jennifer Hermoso ha acabat provocant un terrabastall a les portes d’una petita església de Motril. La vaga de fam de la senyora Ángeles Béjar, mare de Luis Rubiales, ha regalat a la televisió un vodevil rocambolesc. Els testos s'assemblen a les olles. S’entén que la iniciativa dramàtica de la mare posés la cirereta a l’esperpent de la testiculina futbolística i els mitjans se’n fessin ressò. Però amb el seguiment minut a minut hem passat de la denúncia al culebró. Les dimensions de l’escàndol són proporcionals al narcisisme del gran protagonista, amagat ara rere la teatralitat de les dones de la seva família: la mare, les cosines, la cunyada, la germana de la cunyada i, com a protagonistes secundàries, les veïnes i amigues que estan vivint el seu minut de glòria. La gran comèdia a les portes de la parròquia de Motril es representa en múltiples connexions a tots els programes en directe de la graella en totes les cadenes: La hora de La1, Hablando claro, Espejo público, El programa del verano, Ya es mediodía, Así es la vida, Más vale tarde, En boca de todos, Todo es mentira, Cuatro al día, El desmarque i la majoria d’informatius. Fins i tot un micròfon de la CNN apareix entre el manat de carxofes que s’acosten a la boca del capellà quan surt a comunicar que a la senyora Rubiales se l’han emportat a l’hospital per la porta del darrere. Tres dies de guàrdia i es perden el clímax de la tragèdia de la mare coratge. Pràcticament tots els programes han obert cada dia amb la comèdia de Motril. S’ha parlat de manifestacions en suport al clan Rubiales. La col·lecció de pancartes estan escrites totes amb la mateixa lletra en una posada en escena especial per a la cobertura televisiva. Però el cert és que la majoria semblen xafarders encuriosits per la presència mediàtica. L’espectacle és un seguiment d’una catarsi col·lectiva: dones plorant i hiperventilant, veïnes ofeses, concunyades indignades i homes exaltats. A Telecinco, una dona esverada intentava fer-li un petó a la boca a un reporter i després posar-li les mans als testicles per demostrar-li que no passava res. El repertori de testimonis ens transporta a l’essència del caldo de cultiu on creixen i s’eduquen els masclistes indòmits. A Espejo público, una reportera deia des de l’església que allò era l’exemple de “la España dividida” i situava Motril com el “kilómetro 0 de España”.
A Cuatro entrevistaven el corresponsal del The New York Times que cobria el cas. A Telecinco van oferir una gravació de la senyora Ángeles Béjar gemegant i demanant justícia. Dimarts a la nit, el gran suspens era veure què passaria a l’hora de la missa, a les vuit del vespre. A LaSexta Noticias hi connectaven en directe: “Confirmamos que la madre está dentro”. A río revuelto, ganancia de pescadores. Rubiales com a director d’orquestra a l’ombra. La televisió està alimentant i participant de forma malaltissa en un psicodrama tòxic, tronat i barroer que no aporta res al cas Rubiales.
