El petó de Rubiales, en bucle fins a 14 vegades
Les televisions espanyoles van trigar a reaccionar a l’agressió i abús de poder de Luis Rubiales a Jennifer Hermoso durant l’entrega de medalles. El petó forçat, prement-li el cap entre les mans, va viralitzar-se molt de pressa a les xarxes però va ser ignorat en els informatius de diumenge al migdia. Tímidament, va començar a aparèixer en els informatius d’esports del vespre, però, lamentablement, d’una manera acrítica. Al Telediario de La 1, fins i tot en feien prosa poètica: “Cuando eres campeona del mundo te entran ganas de todo: de abrazar, de llorar, de gritar, de bailar, de cantar, de morder, y, por supuesto, de besar, da igual con quién”. I posaven la imatge del petó de Rubiales. A continuació afegien la reacció del “pero no me ha gustado” d’Hermoso. A Antena3 noticias es limitaven a subratllar que “el beso dará que hablar”. A Cuatro al día deien que el triomf “ha quedado empañado por un incómodo momento”. A Fiesta, l’esperpèntic magazín de Telecinco, el periodista esportiu Pipi Estrada justificava el petó com un gest d’agraïment i confort per la situació d’eufòria. El súmmum, el seu nivell flagrant de desinformació a l’hora de legitimar la conducta del president de la RFEF: “¡Es la capitana y es la que marca el gol!”, va dir Estrada. Hermoso no era ni la capitana ni la que va marcar el gol. A Informativos Telecinco es van limitar a recordar el petó com “un momento muy comentado”.
El dilluns, els magazins matinals ja tenien col·laboradors que condemnaven el gest. Però alguns col·laboradors mantenien retòriques que legitimaven el gest de Rubiales. A Espejo público, Francisco Marhuenda deia que, com que a la jugadora no se la veia incòmoda, no calia portar Rubiales al mur d’afusellament. I al Programa del verano de Telecinco Inda assegurava que es tractava d’una aposta prèvia al partit entre els dos protagonistes. Ara bé, a Espejo público van mantenir durant molta estona la imatge congelada del petó en pantalla com a esquer per anunciar el tema. A Jugones, Josep Pedrerol parlava de “imagen polémica”, una expressió que elimina la responsabilitat de qui executa l’acció. Fa semblar més discutible la captació de l’escena que la conducta del president de la RFEF. El terme polèmica també converteix en debatible el que és intolerable. A més, a Jugones, per explicar els fets, van repetir el petó en bucle fins a un total de catorze vegades, a càmera lenta i amb zoom. A Deportes Cuatro el van repetir fins en vuit ocasions. La morbositat i l’espectacle acaben devorant el gest inadequat.
El més preocupant era el mantra a tots els programes per tancar la qüestió. Repetien que el més important era la consecució del Mundial: “No hay que empañar el momento”. “No hay que centrarnos en este tema”, repetien. Una mala conclusió, perquè és la lletania que convida a silenciar els fets. Diposita la responsabilitat en els mitjans, convertint-los en els aixafaguitarres de la festa i no en l’espai necessari per denunciar un abús sexual en un context professional que està estipulat, fins i tot, en el codi del Consell Superior d'Esports.
