La piscina de Pedro Jota i el ‘Mein Schiff 2’

El director i fundador del diari digital El Español (una de les principals capçaleres de promoció de Vox), que abans ho va ser del diari El Mundo, s'ha quedat sense piscina a Son Servera. Així ho ha decidit la Sala Contenciosa de l'Audiència Nacional, que ha sentenciat que no es pot construir una piscina en un espai de domini públic, ni tan sols encara que siguis Pedro Jota. Al periodista més influent de Madrid la conclusió del jutge li deu semblar inconcebible, a més de ridícula, però és així. Podeu llegir-ne els detalls a la notícia que signa Alba Tarragó.

Hi va haver un temps que Pedro Jota va fixar els seus ulls providents en aquestes illes ingrates i va decidir que era necessari evangelitzar-les. Va descobrir que eren habitades per uns salvatges que no tan sols parlaven català, sinó que s'obstinaven a ensenyar-lo a l'escola. Aquells mateixos aborígens gosaven imaginar altres coses a fer a la vida diferents de l'explotació turística i l'especulació urbanística, en comptes de donar les gràcies cada dia als hotelers i als touroperadors per haver-los tret de la misèria econòmica (ja que no de la moral).  Pedro Jota es va adonar que existia un cert potencial desestabilitzador entre aquells illencs descarrilats i, resolutiu, va decidir fusionar les restes d'una capçalera mallorquina (El Día, fundat l'any 1921 per Joan March i refundat el 1983 pel difunt Antonio Alemany, un periodista fraudulent) amb la pròpia marca, a fi de crear una edició de les Balears d'El Mundo. En va sortir El Mundo / El Día de Baleares, que va iniciar la seva història l'any 1993 i la va acabar, amb molta més pena que glòria, a finals de l'any passat. L'etapa segurament més rutilant de la publicació va tenir lloc quan hi van coincidir dos personatges com Eduardo Inda (com a director) i Esteban Urreiztieta (com a redactor), experts a degradar el periodisme d'investigació en simple difamació i el control al poder en extorsió a les institucions. Van desenvolupar una doctrina fastuosament anomenada, per ells mateixos, la Nueva Mallorca, que es podia resumir en la coneguda màxima del nacionalisme espanyol de dreta: “Mallorca es estupenda, si no fuera por los mallorquines”. La Nueva Mallorca consistia bàsicament que els mallorquins deixassin de ser mallorquins. O, si això no era possible, almanco que fossin submisos i servils, i aprenguessin a dir ‘sí, bwana’.

Aproximadament el paper que va fer dijous el conseller Iago Negueruela, que va anar a rebre el primer creuer que arriba a Palma en 15 mesos, el Mein Schiff 2, al port mateix, amb amollada de globus de colors inclosa. Negueruela és conseller de Model Econòmic i Turisme, i no podem dir que el model econòmic no evolucioni: l'any passat s'enviava els empleats dels hotels a fer reverències davant dels turistes i enguany hi va el conseller del ram en persona. El Mein Schiff 2 és propietat de la companyia TUI, com quasi tot Mallorca, i després de la caiguda de Thomas Cook (se'n recorden? era la fi del món), TUI és el nou ídol que cal adorar. Una portaveu de la companyia va prometre que aviat arribaran creuers com els d'abans, és a dir, que prenguin gelats i comprin quatre souvenirs. Ho va dir per acontentar els comerciants plorosos del centre de Palma, als quals és necessari dir-los una cosa: si és cert que la supervivència dels seus negocis depèn dels creueristes, aleshores és necessari tancar aquests negocis i que aquests comerciants emprenguin noves activitats. El que no pot ser és que tota la ciutadania hagi de patir els perjudicis dels creuers (contaminació de l'aire i de les aigües, massificació, degradació de la ciutat) perquè ells s'hagin avesat a obrir un portal i esperar que el touroperador els dugui la guarda de turistes ben davant ca seva. Així no anam enlloc.