Pisos electoralistes

La dreta acostuma a ser expeditiva quan governa. Però va per feina sense una anàlisi de les conseqüències de les mesures, sense valorar com afectarà els que menys tenen, els més vulnerables. El PP arriba a la meitat de la legislatura i sap que l’habitatge és el principal problema dels ciutadans. La gent pot enrabiar-se per la quantitat desorbitada de turistes que entorpeix el seu dia a dia, però sempre serà més molest no poder independitzar-te o, directament, no tenir un sostre on viure. El periodisme local està oferint de manera detallada les conseqüències del problema de l’habitatge: xaboles, caravanes, persones sense llar i una infinitat de variants, totes esborronadores i pròpies d’una societat ultracapitalista com l’estatunidenca i no d’una altra que s’ha vanat d’haver creat una classe mitjana i d’oferir un estat de benestar.

Prohens i el seu equip no podran revalidar la victòria sense mesures per al problema cabdal de les Balears. No poden ni arriscar-se a unes eleccions anticipades per desembarassar-se de Vox, amb qui han pactat un decret d’habitatge. Ara tenen l’anunci, altisonant i injust, amb una lletra petita que cap polític no ha llegit als ciutadans. Hi haurà més pisos, però no a preus assequibles ni per a qui més els necessita. De nou, la dreta beneficia els seus, els empresaris, aquests promotors que s’enriquiran sense que ni el PP ni Vox s’hagin preocupat dels requisits logístics d’aquesta construcció desmesurada i fora de control. Per conèixer-ne els detalls només cal llegir la magnífica, pedagògica i molt il·lustrativa anàlisi que Jaume Perelló ha publicat a l’ARA Balears.

Mentre ens ven cants de sirena i s’encomana a les presses, el PP fa mesos que no confirma ni un sol contracte del Lloguer Segur, una mesura molt més racional, de sentit comú i sense consumir recursos. La resistència a intervenir el mercat, a declarar zones tensades o a apostar de veritat per l’habitatge públic sense subterfugis que el privatitzin, només augmentarà el problema. No hauria de construir-se ni un pis sense que la Comunitat Autònoma fos la propietària vitalícia de tots i cadascun d’ells. El règim de lloguer social és el més adequat i el que assegura la creació d’un parc públic d’habitatge. És més lent i més enutjós? Sí, però almenys no lamentarem en pocs anys l’oportunitat perduda. Aleshores, hi haurà més barraques i caravanes que pisos electoralistes.