Tenim un pla

Tenim un pla, sí. Bé, en tenim molts: el que preveu 8.000 noves places d’aparcament a Palma d’aquí al 2035; el d’infraestructures educatives durant els pròxims deu anys; el dels usos de l’edifici de GESA, que continua sense ser de titularitat municipal, i el túnel del parc de la Mar, i la reforma de la plaça Major de Palma, de la qual, per ventura, a finals del 2025 tindrem el projecte; el de la Ciutat de les Arts anunciat en un hipotètic polígon cultural prop del Conservatori; el recinte firal a Son Ferriol –en campanya, el candidat Martínez somiava una Fira Turística i una Fira de la Construcció...; el Pla pilot, un pla experimental que, en acabar el curs 2026-2027 –més enllà del final de la legislatura, per cert–, serà avaluat per saber si se’n deriva qualque decisió... o no; els 7.000 habitatges de lloguer assequible anunciats per Govern... Una altra cosa, no, però plans...

Paral·lelament, es desmunten altres plans i projectes que ja caminaven: el tramvia de Palma, l’Oficina Anticorrupció, el carril VAO, l’Oficina de Drets Lingüístics, el PGOU de Palma, l’eix cívic de Cotlliure, el projecte de detecció d’habitatges turístics i buits desenvolupat amb la UIB... Una passa endavant, dues enrere. A l’estil de les patètiques cesantías retratades per Galdós.

Mentrestant, l’arc triomfal de Sor Tomasseta enmig de la Rambla, envoltat de rebosillos i turistes en calça curta, a part de ser un digníssim candidat a habitar l’Auca’de Rosselló-Pòrcel, il·lustra eloqüentment la sensibilitat del Consell de Mallorca i les seves prioritats.

Els humans tendim a quedar atrapats pel futur o pel passat. I, de vegades, per tots dos alhora, com és el cas dels actuals governs populars, que gestionen des de la demagògia contra “els vuit anys anteriors”, que cal blasmar i desmuntar; o dibuixant en l’aire eteris futuribles d’incerta resolució. És fàcil repastar el passat i omplir l’agenda a deu anys vista. Gestionar el present, en canvi, ja es fa més costa amunt.

El pla principal, però, és el (també) futur ‘Pacte per la sostenibilitat econòmica, social i ambiental de les Illes Balears’, que en realitat no tracta de la sostenibilitat a les Illes Balears, sinó de la sostenibilitat ‘del turisme’ a les Illes Balears, que sona molt igual, però que és molt diferent.

La qüestió és urgent i s’agraeix la iniciativa i el canvi de discurs institucional: en campanya, la presidenta Prohens encara reivindicava el turisme com a “única indústria productiva de les Balears”, i el batle Martínez defensava que Palma s’havia de convertir “en una capital mundial del turisme”. Com a mínim, aquestes coses, ja no les haurem de sentir.

Haurem de veure, però, si la cosa comença de la millor manera possible. Alguns sectors convocats al gran debat parlen de falta de transparència –els noms dels membres del comitè d’experts no es faran públics– i de greu adamisme –no es té en compte l’enorme informació ja existent i els grans processos anteriors, alguns especialment rigorosos i transversals com l’Estudi sobre la Prospectiva Econòmica, Social i Mediambiental de les Societats de les Illes Balears a l'Horitzó 2030, del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears.

També preocupa que no s’hi hagin inclòs algunes de les grans preocupacions dels ciutadans relacionades amb l’excés turístic: habitatge, especulació immobiliària, cost de la vida, futur del sòl rústic, canvi climàtic, convivència entre turistes i residents, saturació dels serveis públics, pressió sobre el sistema educatiu, sostenibilitat lingüística i cultural... Igualment inquietant resulta la dilació innecessària que s’entreveu en tot el procés. 

El mantra de “créixer en valor i no en volum” i de la productivitat a ultrança s’hauria d’aplicar primer de tot al procés mateix: menys retòrica i més accions concretes de posada en marxa immediata. No ens podem permetre dos anys de reunions improductives –diuen que les primeres només han servit per fixar la data de les següents, ja passat l’estiu– per arribar a unes conclusions òbvies, que ja no seran responsabilitat d’aquest executiu. Venga, que ja no tenim edat per a jocs de triler...

Àngels Fermoselle publicava fa uns dies un article en què proposava 23 idees realitzables en poc temps per millorar la vida a Palma. Un exercici tremendament pràctic, que, a més, posa de bon humor. 

Per si mai es dignen a convocar una mesa centrada en la sostenibilitat lingüística, ja he preparat la meva llista: cursos per a pares i mares nouvinguts, programa ambiciós de parelles lingüístiques, capacitació específica a Magisteri sobre integració lingüística, especialització dels cursos de català per a nouvinguts (cuidadors, cambrers...), pla específic a Eivissa, dinamització lingüística a escoles i barriades... Una llista senzilla sovint és el millor pla. I començar a caminar, clar.