Com plantar cara a Trump

L’article que reproduïm a continuació està firmat per l’Editorial Board del ‘NYT’, un equip format per les persones que condueixen la secció d’opinió del diari.

En els seus atacs contra bufets d'advocats, universitats i altres institucions nord-americanes, el president Donald Trump confia en una il·lusió. La il·lusió és que les institucions no poden combatre'l i que s'enfronten a una disjuntiva entre principis i supervivència.

Aquestes institucions no han de capitular davant de Trump. Hi ha un camí realista per derrotar la seva intimidació. Alguns despatxos d'advocats i altres institucions han començat a lluitar. Fent-ho, han proporcionat els rudiments d'un manual per enfrontar-se als intents de Trump de debilitar els principis bàsics de la democràcia nord-americana, incloent-hi els procediments legals, la llibertat d'expressió i el sistema constitucional de controls i equilibris.

Qui no ho vegi clar i consideri Trump totpoderós, pot parar atenció al fet que hi ha despatxos d'advocats que ja han guanyat sentències judicials que bloquegen les ordres executives que el president ha signat contra ells. Molts analistes legals creuen que els tribunals superiors també rebutjaran aquestes ordres per il·legals. També val la pena recordar les nombroses derrotes legals del primer mandat de Trump. Els tribunals, incloent-hi el Suprem, van rebutjar els seus intents d'anul·lar el resultat de les eleccions presidencials de 2020, li van impedir afegir una pregunta sobre ciutadania al cens i van bloquejar la seva política de separació familiar a la frontera sud. Un moviment polític de base va ajudar a derrotar el seu intent de derogar l'Obamacare, tot i que els republicans controlaven tant la Cambra de Representants com el Senat.

Sí, Trump ha adoptat un enfocament més extrem del poder executiu en el seu segon mandat. Ha obtingut algunes victòries polítiques inicials i n'obtindrà més. Però s'enfronta a limitacions reals al seu poder. De fet, el camí més probable cap a l'autocràcia nord-americana passa no només per un president amb fam de poder, sinó també per la capitulació voluntària d'una societat civil atemorida. Per la creença errònia que un president és invencible. Tothom que hagi tractat amb un assetjador de pati d'escola coneix aquest principi: sovint la il·lusió d'invencibilitat és el seu actiu més important.

Entenem per què els líders de les principals institucions del país estan nerviosos. Enfrontar-se al president dels Estats Units demana valentia. Ara és moment de ser valents.

El manual comença amb el reconeixement que la capitulació està destinada al fracàs. És evident que alguns bufets d'advocats i corporacions, així com la Universitat de Colúmbia, han fet una aposta diferent. Però l'exemple dels despatxos d'advocats demostra els problemes de la capitulació.

Trump ha signat ordres executives sancionant diverses empreses que no han fet res mal fet. Simplement, han contractat advocats que havien representat membres del Partit Demòcrata, que defensaven causes progressistes o que participaven en investigacions sobre Trump. Les ordres no tenen cap argument legal significatiu, però contenen càstigs greus. Pretenen impedir que els advocats d'aquestes empreses entrin als edificis federals i es reuneixin amb funcionaris federals, unes disposicions que impedirien que aquestes empreses representessin molts clients.

Una de les empreses que era objecte d'una ordre executiva –Paul, Weiss– es va rendir i va prometre concessions, incloent-hi 40 milions de dòlars en feina no remunerada per a causes favorables a Trump. Tres empreses més –Milbank; Skadden, Arps; i Willkie Farr & Gallagher– van acceptar de manera proactiva acords amb la Casa Blanca i van fer, també elles, concessions.

Aquests acords presenten un detall crucial, i és que no incorporen promeses vinculants de la Casa Blanca. Trump pot tornar a amenaçar les empreses sempre que vulgui i exigir-los més concessions. Aquestes empreses es troben en fallida virtual davant d'ell. També hi està Colúmbia, que va cedir després que Trump amenacés amb retirar-li el finançament federal. La universitat ni tan sols va aconseguir que se li restituís aquell finançament, només va obtenir permís per començar a negociar amb el govern.

La influència de Trump sobre els despatxos d'advocats obedients hauria de resultar especialment esgarrifosa als seus clients. Aquests despatxos acaben de manifestar la seva voluntat d'abandonar els clients que hagin caigut en desgràcia davant del govern federal. No és el que esperaríem d'un advocat.

"Si fas concessions una vegada, és difícil no tornar-ne a fer", va dir Christopher Eisgruber, president de la Universitat Princeton i jurista de formació, quan va parlar dels atacs a l'educació superior.

El segon punt del manual és la insistència en els procediments legals. El sistema legal nord-americà disposa de procediments per fer front a les diferents denúncies de Trump contra aquestes institucions. Si els despatxos d'advocats es comporten de manera inadequada, els tribunals els poden castigar. Si una universitat està violant els drets civils dels estudiants, per exemple tolerant l'antisemitisme, el departament de Justícia pot presentar càrrecs. Aquests processos permeten que cada part presenti proves. Prevenen l'abús de poder i estableixen normes de referència que altres organitzacions poden seguir.

Pot passar que Trump guanyi alguns casos que segueixin un judici just, i això està bé. De fet, algunes universitats han permès que els seus estudiants jueus rebin amenaces. Però el remei no és la cancel·lació arbitrària del finançament de la recerca no relacionada, que podria alentir les cures del càncer, les malalties del cor, les malalties infantils i moltes altres. Colúmbia s'ho va manegar de tal manera que es va equivocar en totes dues direccions. Va ser massa lenta a l'hora de solucionar els seus problemes i després es va postrar davant Trump. Les altres universitats haurien de posar ordre dins les seves parets i estar disposades a demandar el govern.

Els tres despatxos d'advocats que han presentat demandes per bloquejar les ordres executives de Trump –Jenner & Block, Perkins Coie i WilmerHale– ofereixen un model a seguir. Per ara estan guanyant als tribunals. És important destacar que s'han guanyat el suport de molts conservadors. Tal com van escriure els nostres homòlegs del consell editorial de The Wall Street Journal, la campanya de Trump contra els bufets d'advocats "trenca un principi fonamental de la justícia nord-americana".

El Tribunal Suprem és profundament conservador en moltes qüestions i dona suport a una concepció expansiva del poder executiu. Però ja ha desafiat Trump en el passat, i els experts legals conservadors afins al tribunal estan horroritzats per l'assalt del president al sistema legal.

Qualsevol institució que planti cara a Trump ha d'estar preparada per fer sacrificis. És possible que les universitats hagin de gastar més dels seus fons de donacions, com fan durant les crisis econòmiques. Pot ser que els socis dels bufets d'advocats perdin ingressos. Però s'ho poden permetre. Els socis de Paul, Weiss van guanyar de mitjana 6,6 milions de dòlars el 2023.

Els despatxos d'advocats submisos van cometre l'error de pensar-se que podien sortir il·lesos del fet que Trump els posés en el seu punt de mira. Lluitar contra ell té costos i rendir-se també en té. A les millors escoles de dret ja hi ha estudiants que diuen que no faran entrevistes de feina amb empreses com Skadden. "No volem sacrificar els nostres valors morals", va dir un estudiant de Georgetown.

Finalment, el manual fa una crida a la solidaritat, sobretot a les institucions a les quals Trump (encara) no ha apuntat. Davant les seves ordres executives, la resposta inicial de molts despatxos d'advocats ha estat el contrari de la solidaritat. S'ha sabut que van intentar robar clients i contractar advocats de les empreses amenaçades. La majoria dels grans bufets també es van negar a signar un escrit legal en defensa del sector. La seva mansuetud és, en última instància, autodestructiva. La campanya per sotmetre els despatxos d'advocats o serà derrotada o s'ampliarà.

Ens alegra veure que altres empreses han aixecat la veu. Encara millor, n'hi ha –Williams & Connolly, Cooley i Clement & Murphy– que fins i tot representen les tres que lluiten contra les ordres executives. Els executius corporatius també poden marcar la diferència deixant clar, també en l'esfera privada, que no abandonaran cap despatx d'advocats que sigui objectiu dels atacs de Trump.

El món empresarial s'hi juga molt. Si els Estats Units acullen tanta activitat financera i corporativa és en part perquè els inversors confien que l'estat de dret hi preval. Si, en lloc d'això, el poder polític desplaça els contractes signats i l'estat de dret, el món nord-americà dels negocis patirà.

Alçar-se contra l'abús de poder és intrínsecament difícil. També pot ser estimulant. Els que ho fan sovint poden mirar enrere amb orgull, i se'ls celebra merescudament un cop la crisi ha passat. Però les crisis no solen acabar-se soles. Per sortir-ne cal valentia i acció.

Copyright The New York Times