La ploma de Son Coletes, al Llompart
PalmaUna ploma malmesa, projectada a la pantalla, transmeté la força de la seva propietària en la lliçó inaugural que va tenir lloc dimecres passat a la sala d'actes de l'IES Josep Maria Llompart de Palma. David Ginard Ferón, eminent autoritat en la matèria, va concloure la seva ponència, acompanyat, virtualment, d’Aurora Picornell Femenies. Els aplaudiments sincers, tant dels professors com dels alumnes, varen evidenciar l'impacte de la presentació, i l’hora de la conferència fou insuficient.
El ponent, professor titular d'Història Contemporània a la UIB i investigador, va compartir el seu coneixement especialitzat i experiència docent. La presentació, titulada Dones, Guerra Civil i dictadura franquista. El cas de les Balears, a més dels apunts extrets de la seva obra, ens han servit de font per a aquesta composició.
Som conscients que el tema requereix més temps per a una explicació detallada; no obstant això, hem de lloar la iniciativa pedagògica, especialment perquè s’ha dut a terme en l'àmbit educatiu. En l'actualitat, és imperatiu no decaure en la tasca de recuperar la memòria històrica.
L'exposició, centrada en la repressió feixista, mitjançant pinzellades molt ben estructurades, es va ampliar temporalment, i abastà des de la primera república fins a la transició. El cop d'estat del 36 es va presentar com a catalitzador de l'abans, el durant, el després immediat, i el silenci maquillat, fins a la democràcia, anomenat ‘La destrucció de la memòria’. Avui dia, encara no s'ha desmaquillat del tot; hi ha qui considera que la Guerra Civil no ha acabat.
Entre els trets significatius, en destacam alguns: el masclisme és universal i les files republicanes no en foren una excepció. Les conseqüències del tracte dels rebels cap a les dones vençudes varen continuar els itineraris habituals de la doble victimització: la ‘sexuada’ i la que pertocàs. Transitava entre sobredosis d'oli de ricí, rapades de cabell, les indefugibles agressions sexuals, i podia arribar fins a la mort. Es calcula que de les 1.500 execucions –la majoria, extrajudicials– comptabilitzades durant el vil trienni sagnant, quinze foren dones.
Juntament amb la massacre de la seva família, Aurora, “la màrtir republicana més coneguda de la Guerra Civil a Mallorca”, en va ser una. Figura nuclear de la dissertació, David Ginard la proposa com un símbol que va creixent. La comparació amb la Passionària ve de lluny i es fa extensiva a Francisca Bosch Bauçà, primera dona que dirigí una organització regional comunista a l'Estat als anys seixanta. Bosch va contribuir a enaltir la narració èpica de la mort d'Aurora amb un panegíric publicat anònimament el 1975 a la revista clandestina Nostra Paraula.
Al respecte, el doctor Ginard, al seu llibre Aurora Picornell..., publicat per Comares, tracta de manera elegant la famosa frase –en castellà– finalitzada amb la sentència: “Amb quines bales matareu les idees?”. La considera vàlida, malgrat que sigui en qualitat de pensament potencial de la líder comunista. La tornada a casa des de Son Coletes amb la seva ploma afegeix més motius per a la mitificació. Destaca una curiosa anècdota sobre el cartell que li va dibuixar el 1978 el pintor Joan Bennàsar Vives, a partir d'una fotografia que resulta que no era d'ella, sinó de la jove del costat amb qui la varen confondre. Sobre la seva detenció a la presó dels Caputxins, podem recordar que va coincidir amb la represaliada bunyolina Rosa Colom Bernat.
A més de la ploma, una altra imatge va cridar l'atenció dels assistents: una relació nominal documentada d'algunes dones tancades a Can Sales, que el governador civil n’ordenava la llibertat. Aurora era la primera de la llista de les cinc roges del Molinar. Els carcellers les varen alliberar; els falangistes les varen esperar; lliures, les varen segrestar; la Nit de Reis, impunement, les varen matar, i a Son Coletes, amb la ploma d'Aurora Picornell, les varen enterrar.