Pluja d’inversions, sequera de pressupostos?
La inversió pública té un paper fonamental en l'impuls del creixement econòmic i la competitivitat d’un país. L’octubre del 2023, l’anterior Govern va crear el Comitè Estratègic d'Inversions de la Generalitat de Catalunya per identificar, prioritzar i planificar el finançament de les inversions més estratègiques per al país. Donades les pressions pressupostàries que afronta la Generalitat, la planificació de la política inversora i del seu finançament és absolutament essencial.
Cal tenir present que, des del 2003, la Generalitat ha liquidat sempre el seu pressupost amb dèficit, la qual cosa indica que els ingressos anuals no són suficients per cobrir les despeses. Aquesta diferència, coneguda com a dèficit públic, va assolir un màxim de 10.000 milions d’euros l’any 2011 i, des de llavors, s’ha anat reduint, en més d’un 60%.
Una relativa millora de les finances de la Generalitat que ha permès, durant la darrera legislatura, iniciar una forta aposta per la inversió pública. En tres anys, el pressupost d’inversió es va incrementar un 50%, fins a arribar als 3.064 milions d’euros anuals. De fet, només per mantenir l’actual estoc de capital públic a Catalunya –és a dir, garantir el manteniment mínim de carreteres, escoles, hospitals i altres infraestructures ja construïdes– vam calcular que caldria destinar a inversió un 0,5% del PIB anual, l’equivalent a uns 1.500 milions d’euros. Durant molts anys, no s’ha assolit ni tan sols aquesta xifra mínima.
Recentment, el president Illa ha presentat el Pla Catalunya Lidera, amb l’objectiu de mobilitzar fins a 18.500 milions d’euros en els pròxims cinc anys, bona part dels quals destinats a inversió pública. Unes xifres que donen continuïtat al pols inversor, projectant a cinc anys els 3.000 milions d’euros anuals d’inversió i afegint el suport de l’Institut Català de Finances (ICF), que, amb la seva activitat creditícia, se situa entorn dels 600 milions d’euros anuals.
Més enllà, però, dels anuncis, què ha de succeir perquè una ferma política d’inversió es faci realitat a Catalunya? Tres qüestions són essencials:
1- En primer lloc, cal que hi hagi creixement econòmic, que es tradueixi en més ingressos per a la Generalitat i que aquests ingressos puguin incorporar-se en un pressupost i en una inversió creixent.
Les pròrrogues pressupostàries són molt perjudicials per a la inversió. En situació de pròrroga, només es pot garantir la continuïtat d’obres ja licitades, no se’n poden iniciar de noves. Sense pressupostos aprovats, els anuncis d’inversions futures quedaran en paper mullat.
2- La inversió pública a Catalunya és impulsada tant per la Generalitat com per l’Estat. Si analitzem les dades del darrer quinquenni (2019-2023), el grau de compliment de les inversions pressupostades per part de la Generalitat s’ha situat en un 87%. És un bon registre que contrasta amb el de l’Estat, amb només un 51% de compliment de la inversió prevista. Això ha suposat més de 4.000 milions d’euros en oportunitats perdudes per millorar les infraestructures de Catalunya. L’acord d’investidura entre ERC i el PSOE preveu un mecanisme corrector a partir del 2024. Cal fer-ne seguiment i reclamar-ne el compliment.
3- Un darrer i crucial element és que es concreti, sense més demora, la cancel·lació del 20% del deute FLA. Seran 15.000 milions d’euros menys de deute i uns 1.300 milions d’euros d’estalvi en interessos. En global, proporcionarà un espai fiscal molt necessari per plantejar noves inversions. Pel 26 de febrer està convocat el Consejo de Política Fiscal y Financiera, on es preveu que aquesta qüestió, finalment, quedi concretada.
Per acabar, cal implementar un nou model de finançament singular per a Catalunya, que comenci amb la recaptació de l'IRPF a partir de l'any 2026.
Els pròxims anys seran molt exigents pel que fa a les necessitats d'inversió: inversions imprescindibles en l’àmbit ferroviari, l'habitatge, l'educació, l'energia o l'aigua. La Catalunya dels 8 milions de persones, en aquest complex món de 8.000 milions de persones, necessita disposar d’infraestructures a l'altura de l'esforç fiscal que realitzen els seus ciutadans, que és considerable.
Penso que cal centrar els esforços a assegurar el compliment d'importants acords econòmics ja signats. El compliment d'aquests acords desbloquejarà, al mateix temps, els acords pressupostaris i les inversions. En resum, compliment d'acords, pressupostos i inversions. Aquesta és la via per assegurar més benestar i prosperitat.
