Pluri què? Estat de què? Respecte a què?

Què és espanya? No, no pretenc entrar en un debat profund, perquè des del punt de vista polític i filosòfic hauríem de menester totes les pàgines d’aquest setmanari i no en tendríem a bastament. Però només mirant les dues darreres dècades els partits amb representació (Vox no compta, perquè té una concepció que no entra en aquesta reflexió) han deixat anar: Espanya és plurinacional, pluricultural i plurilingüística. Vivim a l’Estat de les autonomies. S’han de respectar les competències de tots. Ens regim pel que marca la Constitució i els estatuts, etc.

La pregunta és: si vivim en un estat descentralitzat, com és que els dos partits que estan en el Consell de Ministres tanquen un acord sobre l’habitatge i no en parlen amb les comunitats? Si fos una llei que afecta només l’Estat, seria lògic, però quan fas fer la feina (estigui ben o mal plantejada) a les comunitats i als ajuntaments no seria lògic, si et creus això de l’estat de les autonomies, demanar-los què en troben?, si el mecanisme adoptat és el més idoni? 

Hi ha espais creats per poder-ho fer sense problemes. Sense anar més lluny, Pedro Sánchez presumeix (i és vera, no era molt difícil) de ser el president que més pics ha convocat la conferència de presidents (sense covid, també en té el rècord). I no només els hauria de demanar què en troben, de l’acord entre els dos socis de govern. El que encara és més gruixut és que, en més de 15 anys que els preus de les cases estan pels niguls, cap llogater de la Moncloa s’hagi assegut amb totes les comunitats per cercar-hi una solució consensuada, aplicable en cada territori en funció de les seves característiques i els sous dels seus ciutadans. On és el respecte competencial i a la diversitat territorial?