no té sentit que, en ple segle XXI, hi hagi un poblat barraquista per a gitanos lluny de Ciutat, envoltat per una tanca i aïllat al costat de l’aeroport de Palma. Això té un nom: segregació. I, senzillament, s’ha d’esbucar. No hi ha cap altra opció digna. Cal acabar la feina que va començar l’extinent de batle Eberhard Grosske. Es pot criticar si el desallotjament s’està fent o no de la millor manera possible, però és indiscutible que és necessari. Els arguments que defensen el poblat de Son Banya com un intent d’integrar els gitanos a Palma no només són indefensables –l’aïllament de la barriada els desmenteix per si sol–, sinó també paternalistes, caducs i discriminadors.
La reducció –constatable amb dades– de l’absentisme escolar entre els infants reallotjats fora del poblat és tan sols un altre dels arguments objectius a favor del desallotjament. La lluita contra el negoci del tràfic de drogues, que ha fet servir d’escuts humans durant dècades la major part dels habitants de Son Banya, és una altra raó innegable. Els narcos han aprofitat Son Banya per teixir-hi una xarxa de complicitats i coaccions que els ha permès gaudir d’una relativa impunitat per actuar i vendre droga, i ara veuen que això s’acaba. No és estrany, doncs, que augmentin la pressió per evitar-ho. Però el desallotjament, per ara, continua avançant.
Algú podrà discutir si les famílies reallotjades reben prou ajuda per adaptar-se al canvi, d’altres diran que en tenen massa, i els de més enllà criticaran que els facin marxar a una altra població –sobretot si és la seva–. Però res de tot això no canvia una realitat tossuda: que Son Banya s’ha d’acabar esbucant.