Pobles abandonats

Torna a passar el mateix de sempre. Dir que a Catalunya la vida és una rotonda ja hauria d’estar perseguit i penat per la llei. Com a Blade Runner s’empaita els replicants. Aquelles criatures biorobòtiques. Semblen humans, però no ho són. Aquí els rotonders són els replicants. Au, fot-li a donar tombs i tombs i mai anar enlloc. Rucs a la sínia. Ara hem descobert que hi ha pobles abandonats. Ihà-ihà cop de volant empegat a la rotonda neuronal.

Precaució, ruc conductor. Està en venda. Gairebé un milió d’euros és el que val. Estop. Primer, no és un poble. Conjunt de cases construïdes fa un segle (1912) quan feien la presa de Camarasa. Xalets per als directius, vaja, per als enginyers, que venien dels Estats Units, el Regne Unit i el Canadà. Continuem aquí? Sí, rotonders catalans, si tenim llum en aquest país és perquè a Camarasamon amour comença tot. Com en diuen ara els finolis: això és el km0. Pitgem interruptor. Ah! Apareix la Barcelona Traction Light and Power Company Limited (coneguda com la Canadenca). És quan tinc watts que hi veig clar. L’empresa socialitzarà la llum a Catalunya. El país del light side que guanya la batalla al dark side : la nit deixa d’existir. Ni tots els electrons i protons farts de vi calidoscòpic són conscients del que suposa això. Déu és una bombeta. I els feligresos científics s’agenollen davant el doll de llum diví: la presa, aleshores, la més alta d’Europa. El 1918 aquí també s’encén l’altra llum: la pólvora de la vaga de la Canadenca. I esclata, detonant com un camp de mines imparable i estenent el combat elèctric social per tot el país. Un altre km 0. El misto del triomf lluminós de les 8 hores de treball, rotonders. I ara es posen en venda unes cases colonials, restes d’aquella història universal, deixades des de feia anys. I tots els rotonders tristos, sorpresos, descobrint amb ulls a tot watt pseudoecològic que a Catalunya hi ha cases, pobles, poblets, poblats abandonats. Vam fer néixer la llum i també hem donat a la llum de la indústria de la deixalleria foscor taüt.

Evidentment i científicament, abans que es posessin a la venda aquestes cases, a la vora de la presa de Camarasa, no hi havia cases ni pobles abandonats a Catalunya. No existien, esclar. Com tampoc abans de la pandèmia no hi havia persones vivint, treballant, per tot Catalunya. El ruc de la rotonda, de la sínia, no fa llum: fa energia analfabeta. Portem anys i panys amb pobles moribunds i morts. Cadàvers. No són només pobles: són castells, masies, esglésies, ermites, cabanes, pallers... Catalunya és un walking dead patrimonial. El mort ja fa temps que és mort. Quan no es vol veure la mort passa això. Que portem anys i panys convivint-hi. Portem anys i panys i sense guanys que moltes persones, en el seu dia, van comprar cases i cases de pobles a granel a preus de Sugus i així continuen: mortes. Portem anys i panys que manta propietaris ancestrals de cases de poble les deixen morir en llibertat. Portem anys sense Govern de país i pel país: només governen el territori. Duem molts anys així. Però esclar, ara, com un anunci de gelat d’estiu desfent-se suïcidat en una vorera, ho descobrim. I obrim els ulls amb llàgrimes de Romanticisme del segle de prínceps i princeses drogats d’amor no neuronal. El futur és negre. Perquè el futur és feudal, de veritat, no pas de pel·li.

No és que vagin morint molts pobles com si això fos una pandèmia sense vacuna. No. Ja estan morts des de fa temps. RIP. Amén. Mort i enterrats i n’aniran morint més i més. És imparable, inevitable, incessant. Els pobles moren, les cases moren. Ja els podem cantar les absoltes. No hi ha res a fer. Però potser aquest no és el problema. La pregunta és en mans de qui estan i què volen els propietaris que compren cases i pobles. ¿Els governs nacionals, locals, siderals i de sidral actuen com a fre per a la mortaldat de pedra picada catalana? Saben què poden fer? Què s’està fent? Què s’hi farà en tots els pobles de Catalunya on encara batega la vida? ¿Desembarcaran neocolònies de criatures sectàries que no voldran sentir campanes, olor de granges, però construiran amb PVC teulades, portes, finestres? ¿Anem cap a un Xoc de trons feudal?

L’alcaldessa de Barcelona, la Reina Colau, ens dona pistes. Vol una consulta sobre la candidatura dels Jocs Olímpics dits Pirineus-Barcelona. Esclar, preguntar als barcelonins... Perquè als dels Pirineus no cal, oi? El futur és feudal i crec que els pobles també moriran matant. Com sempre: Catalunya és una rotonda letal. Girem, girem, no avancem i ens destruïm en un futur que roda de la utopia a la distopia com ruc a la sínia lisèrgica. Som ciència-ficció.

Francesc Canosa és periodista