Pobra illa rica
El dinamisme econòmic de les Balears és fora de tot dubte. Per constatar-ho no fan falta informes, basta tenir ulls a la cara. El model turístic ha situat l’Arxipèlag a la part alta de la termodinàmica econòmica i les dades confirmen que l’acceleració continua activa: els resultats empresarials han augmentat un 68,7% durant la darrera dècada. Bé, no?
La cosa es complica en constatar segons dades de l’INE que, en el mateix període, els sous dels treballadors del sector turístic han augmentat només un 38,5%, pràcticament la meitat que els beneficis empresarials. La coartada argumental de la patronal per justificar i perpetuar aquesta situació és la suposada falta de productivitat del sector, mite desmentit per les mateixes dades: la productivitat del sector a les Balears duplica la mitjana estatal.
Els rècords turístics se succeeixen inexorablement, però no repercuteixen en la millora de les condicionals laborals d’uns treballadors que, a més, han d’afrontar preus propis d’una economia ultraaccelerada. A les Balears, la renda disponible per càpita continua per davall de la mitjana estatal i estretament alineada al “sud turistificat”. Mallorca és rica. Els mallorquins, no.
Les dades, a més, constaten incòmodes contradiccions. A pesar de l’imparable creixement econòmic, la renda per càpita s’esfondra i cau de la posició 41 a la 110 de la UE els darrers 21 anys. Les Balears és la regió de l’Estat amb més caiguda del PIB per càpita des de l’any 2000. L’economia va bé. El benestar, no.
És complicat digerir les xifres de l’èxit que des de fa anys ens arriben diàriament per tots els canals: rècords batuts, límits superats, càlculs a l’alça, previsions “optimistes”... La retòrica del creixement sempre és positiva. I, per ara, tot creix: els vols, els turistes, les pernoctacions, les reserves, la despesa...
De gener a novembre de 2024 havien arribat a les Balears 18,4 milions de turistes. Ja eren 600.000 més que en tot el 2023, cosa que representa un creixement del 5% en comparació al mateix període de l’any anterior. I, a pesar dels grandiloqüents pactes de sostenibilitat, les previsions continuen per aquest camí.
El 2024 el Palau de Congressos de Palma va celebrar 165 actes amb la participació de 60.000 persones, amb un impacte econòmic de 32 milions de €. Això representa un creixement de l’activitat del 20% respecte de l’any anterior. “I les previsions per al 2025 són encara millors”, afegeix IB3.
Es preveu que l’arribada de creuers al port de Palma cresqui el 2025. L’Autoritat Portuària espera 541 creuers amb més d’1,8 milions de passatgeres, cosa que representa un augment de 47 vaixells i 41.000 turistes respecte de l’any anterior. Només el mes d’octubre es preveu el desembarcament de 8.751 passatgers diaris.
I així a la resta de subsectors: gastronòmic, esportiu, nàutic, cultural, nupcial, d’‘estudis’, de tercera edat... Els aeroports de les Balears han tancat el 2024 amb dos “rècords històrics”: de passatgers (46,5 milions) i d’emissions de CO2e (2.001.990 tones). La cosa va a tota màquina.
És per això que estan en marxa un munt d’ampliacions: de l’aeroport de Son Sant Joan, del port de Palma, de la via de cintura, del sostre de turistes previst al Pla de Transició Energètica... L’ecotaxa, en canvi...
Mentrestant, i amb l’economia disparada, les febleses del sistema i els indicadors de precarietat també ens deixen registres “notables”. 250.000 persones en situació de pobresa o risc d’exclusió social; 85.000, en pobresa extrema; les pensions, un 7% més baixes que la mitjana estatal; dèficit de 4.000 places a les residències geriàtriques...
L’abandonament escolar de les Balears se situa en el 20,1% (només superat per Melilla a escala estatal) i centenars d’alumnes queden cada any sense plaça de Formació Professional mentre la Conselleria d’Educació renuncia a 5,2 milions del Pla de Modernització de l’FP per “falta de capacitat de gestió”. A pesar de certs maquillatges estadístics, les ràtios reals no davallen i els problemes d’infraestructures (instal·lacions deficients, saturació, necessitat de centres nous...) es perpetuen. El 33% dels menors viu en risc de pobresa.
Els treballadors i els joves no poden accedir a l’habitatge. Es necessitarien 30.000 immobles més per fer front a la demanda d’habitatge de les Balears, però la població augmenta 2,5 vegades més que el nombre d’habitatges que surten al mercat.
Un país opulent que no es pot permetre tampoc la gestió del seu patrimoni (Can Serra, les Torres del Temple, la Porta del Camp...) i on els projectes s’eternitzen (GESA, Son Dureta...). Mentrestant, els centenars de molins ruïnosos del Pla de Sant Jordi són la porta d’entrada a una illa riquíssima.
Quan l’economia avança però el país s’estanca, l’explicació és clara: desigualtat. Un gran repte per a una nova esquerra.
