Pobres també de temps

Segurament, un dels propòsits que més gent ha fet per al nou any és disposar de temps per a la família i el gaudi personal, a part dels típics de deixar de fumar i anar al gimnàs. La realitat, però, dibuixa un panorama ben diferent. 

Segons dades recents, un 30% de la classe treballadora espanyola no disposa de temps per a les relacions familiars i socials per mor de la feina, una tipologia que els investigadors consideren com a ‘pobres de temps’. El que no és acceptable, però, és que la jornada laboral a Espanya sigui la mateixa de 105 anys ençà, sense que hagi canviat. 

Va ser el 1919 quan es va fixar la distribució de les vint-i-quatre hores del dia en els tres blocs famosos: vuit hores per a la feina, vuit per a l’oci i altres vuit per al descans. Però aquella organització granítica s’ha desfet en mil bocins, ja que les estructures s’han diluït per complet.

Pel que fa a la realitat de les Illes, amb la sortida de la pandèmia, Balears s’ha convertit en la comunitat autònoma amb un major nombre d’hores efectives de feina de mitjana per treballador. Segons el darrer report de l’Observatori de Treball del Govern sobre el mercat laboral, la mitjana d’hores efectives treballades a les Balears l’any 2022 va ser de 133,3 al mes, cinc per damunt de la mitjana estatal, amb 128,4. Completen el trio en les primeres posicions la Comunitat de Madrid, amb 131,5 i Canàries, amb 130,7. A la part inferior, el País Basc és la regió amb una mitjana més reduïda: 121 hores al mes per treballador.

Això s’explica pel fet que la reactivació de la indústria turística l’any 2022 va suposar la recuperació del mercat laboral de les Balears i, per mor d’aquest fet, del conjunt de l’economia de l’Arxipèlag. La mitjana balear ha continuat amb el seu augment al llarg del 2023 i es manté a la part més alta de la taula autonòmica, amb 136,7 hores treballades en els tres primers trimestres, segons l’Institut Nacional d’Estadística.  

De fet, en aquests darrers anys s’han incrementat les queixes sindicals per les sobrecàrregues laborals a les Illes en determinades empreses, concretament en el sector d’hostaleria durant la temporada alta que, a mesura que passen els anys, cada vegada avança més l’inici i n’endarrereix la finalització; a més de ser un dels indrets de l’Estat amb més sinistralitat laboral, també motivada per les extenses jornades de feina.      

Hi ha alguns exemples per a la reflexió. Els experts consideren que, per exemple, no pot ser que el segon torn d’un restaurant sigui a les onze de la nit, o que els comerços estiguin oberts fins a les deu del vespre, o que el prime time televisiu sigui entre les deu i les dotze de la nit.

Els motius d’aquestes jornades tan llargues a l’Estat s’expliquen per causes com la baixa formació dels treballadors (som la comunitat amb més joves que ni estudien ni fan feina i manca molt de personal qualificat), l’hegemonia dels sectors d’hostaleria i de serveis, l’elevada temporalitat i l’escassa inversió en innovació. El debat sobre la reducció de la jornada laboral ha entrat en l’escena política espanyola, amb la proposta recollida a l’acord de govern entre el PSOE i Sumar de reduir la jornada laboral a 38,5 hores setmanals el 2024 fins a arribar a les 35. 

Fa un parell de setmanes es va fer públic a Portugal un report sobre els primers mesos d’un programa sobre la setmana laboral de quatre dies, d’un pla pilot amb 41 empreses i prop d’un miler d’empleats. S’hi recullen millores significatives en la salut mental i l’esgotament dels treballadors. Algunes dades a tenir presents són aquestes: el nivell d’ansietat dels entrevistats ha descendit un 21%. El 65% passa més temps amb la família i el 45% amb amics. 

Són necessàries mesures de flexibilitat i que les empreses assumeixin una nova cultura de la conciliació. En aquest sentit, la presidenta Prohens anuncià, en la primera Mesa de Diàleg Social de la legislatura de mitjan desembre, el seu compromís de crear una llei de conciliació o corresponsabilitat a les Balears, amb una incidència especial a garantir la igualtat entre homes i dones, que són les que majoritàriament aparquen les carreres o demanen reduccions de jornada o excedències per fer compatible la vida familiar i professional. 

Sense oblidar el problema de l’habitatge. Als anys de feina que cal dedicar per adquirir un habitatge a les Illes Balears, no hi sumem l’angoixa perquè ens han convertit en ‘pobres de temps’ per a la família.

Acab amb una cita de Bauman: “S’esborra la línia que divideix la vocació de l’absència de vocació, la feina del hobby, les tasques productives de les de recreació, per elevar el treball a la categoria d’entreteniment suprem i més satisfactori que qualsevol activitat”. Cal posar límits a aquest turbocapitalisme que capola les nostres vides.