Podrem gestionar les DANA?
No em puc ni imaginar perdre un familiar per culpa d’una tempesta extrema. Fa esfereir, i fa pensar en com podem explicar a les criatures que l’aigua no és una broma. Una gota no té força. Una riuada té la força del seu propi pes multiplicada pel que s’hagi pogut accelerar pels pendents de les muntanyes i els carrers. L’aigua pesa molt, és densa, i si no la veiem habitualment a les ciutats és perquè es filtra a les zones permeables o es canalitza a través de les clavegueres. Si de tant en tant ja ha caigut algun balcó per la instal·lació d’una piscina de joguina plena d’aigua, és imaginable el mal que poden fer les pluges torrencials quan plou molt en poca estona.
El Mediterrani és un espai fortament alterat per l’acció humana. Al llarg dels segles s’hi han talat boscos per fer-hi camps, i des d’inicis del segle XX s’han anat asfaltant i cobrint totes les rieres i canals d’aigües cap al mar des d’Algesires fins a Istanbul. On ara hi ha rambles, abans hi havia rieretes, rieres o canals per on corrien les aigües de pluja. L’enginyeria de les obres públiques ha permès que quan caminem no ens enfanguem (d’aquí el mític sobrenom de Can Fanga a Barcelona), però la suma de tots els carrers tapats ha fet que l’aigua de pluja, en episodis continuats, ho tingui difícil per tornar al mar.
L’escalfament global té un impacte tràgic a les zones densament poblades, i el Mediterrani comença a patir fenòmens de mars tropicals, mai vistos fins ara. L’urbanisme té la responsabilitat d’anticipar i mirar de minimitzar les afectacions d’episodis com aquests i dels seus contraris, com els de la sequera. Després de la tragèdia es faran grans anuncis, però també caldrà fer obres i destinar-hi els recursos adequats. Els Països Baixos, que estan literalment construïts sobre terrenys guanyats al mar, disposen d’un ministeri d’Infraestructures i Gestió de l’Aigua que administra i desenvolupa les carreteres principals, els rius i els sistemes de l’aigua, fa el manteniment de les vies navegables i gestiona la protecció contra les inundacions. El cas del Mediterrani és diferent, perquè a banda de l’amenaça de la crescuda del nivell de l’aigua, s’hi suma el fenomen de la gota freda, que genera unes pluges d’abast impredictible.
La Generalitat Valenciana disposa d’un pla territorial sobre la prevenció dels riscos d’inundació, el PATRICOVA, que ja l’any 2015 quantificava en 600.000 persones les que podien trobar-se en risc d’inundació, tenint en compte que hi ha tres grans conques hidrogràfiques que desemboquen al mar: l’Ebre, el Segura i el Xúquer. Les lleis sectorials tendeixen a limitar els usos del sòl si hi ha risc d’inundació, però caldrà veure si l’accidentalitat ha afectat persones que estaven en circulació o bé persones que estaven dins de casa, i a qui l’aigua ha negat. El pla preveu algunes actuacions en obra (la topografia es pot modificar amb motes o dics de contenció) i reforestació d’espais que han patit molta erosió. També caldrà analitzar si les zones on s’han produït les majors inundacions coincideixen amb les 216 que el pla identifica amb algun nivell de perillositat significatiu, per evitar que es tornin a produir. I, molt important, designar els espais verds on es voldrà canalitzar les aigües per evitar que vagin cap a les cases. Per això s'ha de procurar que els voltants dels rius puguin créixer sense interferències, mantenir el domini públic hidràulic completament lliure i preveure quines poden ser les vies de desguàs en cas d’emergència.
Caldrà habilitar recursos per gestionar les DANA a les ciutats, perquè el que és segur és que l’escalfament planetari ja fa notar els seus primers impactes. De moment recomano fer una visita al Visor de l’Agència Catalana de l’Aigua. Jo hi he descobert que casa meva i una bona part dels edificis de Girona estan en zones inundables. També són zones potencialment inundables Badalona, el Maresme i, en general, totes les desembocadures fluvials al litoral. Tenint en compte que bona part de la població es concentra a les zones costaneres i que els fums que enviem a l’atmosfera ens retornaran en forma de gota freda, cal una reflexió immediata sobre hàbits imprudents com seguir deixant els cotxes mal aparcats a prop de les rieres. Els edificis en principi estan ben fonamentats al subsol, però els cotxes en cas de pluja es comporten com obusos incontrolats, només cal veure les imatges. També convindria preveure com es pot emmagatzemar l’aigua de les DANA per reciclar-la, ni que sigui durant unes setmanes, en un context en què la sequera també condicionarà el desenvolupament urbà a les nostres latituds.
Barcelona és seu de la Unió pel Mediterrani i de l’Institut Europeu de la Mediterrània. Semblaria de molta utilitat poder posar aquestes polítiques públiques de prevenció d’inundacions i de gestió de la sequera i de la contaminació del mar a l’agenda de les organitzacions multilaterals, perquè les pluges tampoc no entenen de fronteres, i som en un dels àmbits més densament poblats del món.