La 'pole position' del nou REB

Això d'abaixar imposts sempre sona bé, però sovint acaba malament. Que li ho demanin, si no, a la pobra Liz Truss, que ha hagut de tornar enrere una de les seves propostes estrella: l’eliminació de la taxa impositiva del 45% a les majors fortunes del país.

La cosa té més gràcia del que sembla, perquè la primera ministra s’ha vist forçada a la incòmoda decisió pel motí dels diputats conservadors i per les amenaces “dels mercats”, críptica expressió que tensa permanentment els foscos confins de les democràcies. En el libèrrim Regne Unit post Brexit, els tories i els mercats pressionant per mantenir els imposts als rics. Venen temps inescrutables...

Mentrestant, a Balears, s’anuncia l’anhelat desbloqueig del Règim Especial, ara completat amb unes mesures fiscals específiques que reconeixen a la fi la “diversitat territorial” i atenen un clam transversal i gairebé “ancestral”, ateses les llargues dècades d’eixorca pruïja reivindicativa.

Les primeres valoracions són majoritàriament positives, tot i que amb els lògics matisos segons la bancalada: si és vera tot el que diuen, està per veure la lletra menuda, la vinculació als Pressuposts Generals és una feblesa, massa electoralisme... Però, en general, l’anunci ha generat expectació i il·lusió. O sigui, que l’eix Moncloa-Consolat manté índexs de credibilitat acceptables, ateses les circumstàncies.

És cert que, tot i les millores anunciades dilluns passat, el REB continua sense atendre algunes reivindicacions substantives: un mínim de 400 milions anuals, la cogestió aeroportuària, un IVA específic per a les Balears i, sobretot, l’avanç cap a una política fiscal pròpia. 

De tota manera, seria injust no reconèixer l’esforç. Les noves mesures arriben després d’”una pandèmia, un volcà i una guerra”, com diria Nadia Calviño. Amb la inflació desbocada i a les portes d’una crisi energètica de proporcions inexplorades. De vegades costa entendre d’on surten els doblers...

Inversions a banda, la part del REB que s’ha concretat ara és bàsicament fiscal. És a dir, que sobretot parlam d’una davallada d’imposts. Segur que és justa i necessària, i que devia ser difícil fer-ho d’una altra manera, però, en qualsevol cas, hauria de generar les mateixes inquietuds que qualsevol baixada d’imposts: se’n beneficiarà més qui més ho necessita? Quines prestacions públiques s’hauran de reduir a causa de la davallada d’ingressos?

Parlam, per exemple, d’una reducció del 90% de l’Impost de Societats per a les empreses. Una mesura indubtablement ambiciosa, però que es condiciona al compliment de dos supòsits: els beneficis i les inversions. I, a Balears, el perfil de les empreses amb grans beneficis i capacitat inversora rellevant, és bastant clar. O sigui, que els grans empresaris turístics tenen assegurada la 'pole position' del REB, cosa que fa que, a priori, la mesura no sembli gaire redistributiva de la renda ni diversificadora de la producció. S’ha de reconèixer, però, que la resposta balear a la inaudita cursa autonòmica pel dúmping fiscal ha estat infinitament més argumentada i elegant que la d’altres territoris “no insulars”.

Les hipotètiques inversions derivades del REB també susciten qualque neguit. El terme 'inversió' sempre sona bé a priori però, a ca nostra, sol acabar enterrat en una rotonda o en una via de servei. La dramàtica lentitud de tramitació tècnica i l’escassa capacitat de gestió política aboquen les inversions a una única materialització: les infraestructures dures, més fàcilment executables i sempre més visibles que altres objectius socials més 'subtils'.

Posant l’èmfasi en els fons aconseguits i en la peremptòria obligació d’executar-los en temps i forma, sovint oblidam quins eren els objectius de tota l’operació: bàsicament, que els desavantatges de la insularitat no hipotecassin el dret al futur.

Els pilars de la prosperitat d’un país no se solen cimentar en vistoses obres públiques, sinó en factors de justícia i cohesió: educació, cultura, habitatge social, sanitat... I aquí sí que el nostre hàndicap és clarament insular.

Proposaria, sobretot, una forta inversió educativa i, molt especialment, en els trams més 'compensadors': l’Educació Infantil i la Formació Professional. I bastaria argumentar-ho amb dades a la mà. Escolarització al tram educatiu 0-2 anys: Estat, 35%; Balears, 24% (Anuari de l’Educació de les IIles Balears 2021).

Segons la mateixa font, altres dades educatives resulten igualment reveladores: a les Balears, en el període 2016-2021, l’oferta d'FP Bàsica va pujar només un 3%, mentre que, en el mateix període, la població augmentava un 6%, just el doble; als 18 anys, la taxa d’escolarització de les Balears dista més de 24 punts de l’estatal (58,9% i 83,2% respectivament).

Senyories, no hi ha més preguntes. Ara, les respostes.

Nanda Ramon és professora