Polèmica amb el canvi d'hora

Professor de SecundàriaCada any arriba la polèmica sobre el canvi d’hora. Seguint una directriu marcada per la UE, tornam els rellotges a l’hora estàndard i els endarrerim una hora. Horari estàndard, l’excepcional és l’hora d’estiu. A propòsit de la petició del Parlament, crec que és bo fer algunes reflexions serioses al volant d’aquest tema.

Primer, aquest debat mostra, una vegada més, que encara que tot el Parlament es posi d’acord estam exposats a allò que Madrid autoritzi. Res no depèn dels nostres consensos, sinó de la voluntat de Madrid, amb independència del que nosaltres decidim. O sigui que, de fet, nosaltres no decidim ni si ens posam tots d’acord per decidir. Ja ho sabíem, però servirà per constatar-ho, com sempre. I tan resignadament com sempre.

Segon, es constata la poca reflexió al voltant d’aquest tema. És molt fàcil clicar ‘m’agrada’ a Facebook quan es demana tenir una hora més de sol l’horabaixa. Però una cosa és un grup de Facebook i una altra és una proposta parlamentària per unanimitat, a parer meu, decebedora per manca de rigor i excés de populisme.

I tercer, hi ha elements objectius que cal valorar. Alguns són els següents:

1. A la nostra latitud, a l’estiu gaudim de gairebé 15 hores de sol, mentre que a l’hivern es redueixen a poc més de nou. Una jornada laboral de vuit hores en un dia amb nou hores de sol implica entrar a la feina o sortir-ne amb fosca. I contra això, l’única solució és viure més a prop de l’equador tot l’any o migrar cada mig any a l’hemisferi contrari.
2. Els nostres cicles naturals es corresponen amb les hores de llum, és a dir, que naturalment ens regim per un rellotge solar. El ‘problema’ és que l’hora solar depèn de la ubicació: a la Mola de Maó el rellotge solar va 14 minuts avançat respecte d’es Vedrà. Es necessita, doncs, tenir una hora oficial comuna per establir, per exemple, els horaris dels comerços i les escoles. Per això tenim els fusos horaris.
3. Les nostres Illes estan situades en un fus horari que no els correspon. L’assignació a un fus respon a un raó tan objectiva com la longitud: tots els observadors situats a la mateixa longitud han de tenir la mateixa hora oficial. Però també hi ha condicionants polítics que alteren els fusos horaris: a la Xina, tot el país té la mateixa hora oficial, la que correspon al fus de Pequín, malgrat que hi ha quatre hores de diferència entre els dos extrems del país. A Espanya hi hagué també un condicionant polític: atenent la nostra longitud, ens correspon clarament el fus UTC+0. Però amb l’Ordre de dia 7 de març de 1940, el règim franquista decidí situar-nos al fus UTC+1, i féu avançar tots els rellotges una hora, per tal que l’hora oficial espanyola coincidís amb la de Berlín, on ja sabem qui governava l’any 1940. I encara hi som.
4. Un dels arguments dels detractors del canvi d’hora és que a Galícia el Sol es pon 45 minuts més tard que a Maó, i això justifica el manteniment de l’horari d’estiu. A Skopje, amb la mateixa hora oficial que Maó, el sol es pon 1h i 12 minuts abans. És més, si deixam l’horari d’estiu tot l’any tindrem la mateixa hora que Grècia o Ucraïna, i allà el sol es pon dues hores abans que a Maó. El problema són els 50 minuts de Galícia?
5. La qüestió es presenta com a balear, perquè les Illes en són les més afectades. Però a causa de la inclinació de la línia d’ombra de la Terra, a Cadaqués el sol es pon avui gairebé a la mateixa hora que a Maó. A Catalunya el debat també hi és, però sobre com adequar els horaris oficials a les hores de llum. Sembla que ho entenen millor que al nostre Parlament.
6. A tots els països europeus els horaris són molt diferents dels espanyols. Es dina entre les 12 i les 13 h, i els informatius nocturns són, a tot tardar, a les 20h. Només en un país es dina i es fan els informatius una hora o dues més tard que als altres. Endivinau quin? Com que no som al fus que ens correspon, hem desplaçat els nostres horaris. No és que el sol es pongui molt prest, és que començam l’horabaixa molt tard!
7. El manteniment de l’horari d’estiu provocaria que el desembre i el gener el sol sortís cap a les 9.15 h del matí. Això vol dir que els nostres alumnes, que comencen les classes a les 8.00 h, farien tota la primera hora del dematí amb fosca negra.

En definitiva, el problema no és l’escurçament dels dies a l’hivern, ni que el sol es pongui molt prest, com si això es pogués solucionar enganant els nostres rellotges. Cal adaptar els nostres horaris a les hores de sol, en lloc d’intentar adequar el sol als nostres horaris. Si volem més hores de sol després de dinar, dinem abans i comencem l’horabaixa més prest. I això, és clar, depèn d’una decidida acció política que ens situï en el fus horari que ens correspon i que, a més, racionalitzi els estrambòtics horaris als quals ens hem acostumat.