La política cultural necessita millorar
Cada quatre anys, si no hi ha res de nou, a la política se li acaba el curs perquè és quan de veres li arriben les avaluacions. Avui em vull fixar en les polítiques culturals, en les que han fet en general les principals administracions públiques els darrers quatre anys, un període que, en totes les àrees, ha d’anar encapçalat per un ‘hi ha hagut pandèmia’. D’això, que ho ha condicionat tot, el govern d’esquerres ha fet que ens n’hàgim sortit prou bé en la majoria dels àmbits. Però no en la cultura, en què, com sempre, es va posar una trista repartidora en marxa i no es va saber aprofitar l’aturada per solucionar problemes estructurals, mancances i retards que s’arrosseguen de fa molt temps.
La legislatura passada (2015-2019) ens va deixar, almenys, un Pla de Cultura i un de Patrimoni, dels quals no n’hem sabut ni se n’ha fet gairebé res en els quatre anys que acaben. No s’ha seguit pla cap ni un, les polítiques culturals en general s’han improvisat o han respost a capricis o a urgències gestionades a correcuita i, per tant, malament. Tots han repartit petites subvencions com a fet més habitual, però sense posar les bases per millorar el sector i la seva incidència en la societat. Ni els fons europeus han ajudat la cultura com podrien haver-ho fet.
La cultura ha complert amb nota –diguem-ho clar–, però les polítiques culturals “necessiten millorar”, que és el que es posava quan les notes s’entenien. Ara bé, ja a finals de curs no podem obviar que la cultura i la llengua estan entre les àrees que més patiran si hi ha canvi de color polític el 28-M. Per això, hem de demanar als partits d’esquerres que, ara que preparen polítiques, pensin com fer més cultura i, sobretot, com fer-la millor.
