Quan la política frena el mecenatge
És un mantra habitual que s'exigeixi a la classe política que la legislació s'adeqüi als nous temps, que les noves lleis prevegin aspectes, fins ahir inèdits, d'una societat que va evolucionant. Fins aquí crec que tots estaríem majoritàriament d'acord. Quan parlem de la filantropia, llavors, sembla que el temps s'hagi aturat o, si més no, que no evolucioni. I ens referim a inversions en educació, en solidaritat, en recerca científica o cultural que, sens dubte, reporten un considerable benefici a la societat. El mecenatge representa una manera de donar espai a la solidaritat de la ciutadania, i la llei de mecenatge és la manera de canalitzar aquest compromís i el reconeixement institucional del valor d'aquestes accions.
No obstant això, el marc legal que regeix l'activitat filantròpica ha quedat obsolet. La llei de mecenatge vigent (2002) ha d'adaptar-se a l'entorn social i econòmic actual, en el qual apareixen nous models de finançament social, noves maneres de relacionar-se entre entitats no lucratives i empreses, nous models de col·laboració en projectes d'interès general o més demanda de transparència.
Els incentius ajuden a augmentar els donatius i el nombre de donants. L'última reforma fiscal del mecenatge a Espanya va tenir lloc el 2014 i va incloure un substancial increment de la deducció dels primers 150 € donats a les causes socials. Resultat? L'import total donat per persones físiques només en concepte de donatius i altres aportacions va ser de 1.350 milions el 2016, quan el 2015 van ser 975 milions d'euros. Així doncs, la reforma fiscal de l'any 2014 va suposar un increment del 37,5% en donacions i aportacions de persones físiques a les causes d'interès general de les entitats sense ànim de lucre. Aquesta tendència positiva també ha tingut reflex en el nombre de donants, que s'ha multiplicat gairebé per 3 i ha passat d’1,3 milions el 2003 a 3,8 milions el 2019.
Però molts continuen preguntant-se per què l'Estat no segueix apostant per mesures que incentivin el mecenatge. Les últimes anàlisis fetes sobre la base de les dades de la mateixa Agència Tributària i recollides per l'Airef (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal) assenyalen que el cost fiscal per a l'administració tributària dels incentius a les donacions s'estima en quasi 700 milions d'euros el 2020 enfront dels més de 15.000 milions de despesa en fins d'interès general que realitza el tercer sector. En aquest sentit, és profundament miop considerar els incentius a les donacions com a despeses, si són una manera de finançar els fins d'interès general que reforcen i complementen l'estat del benestar, fomenten la solidaritat i la cohesió social i enforteixen la societat civil.
Els indicadors ens assenyalen que estem en un període econòmic i social incert i d'igual forma podríem dir que hi ha un consens generalitzat que s'ha d'ajudar les entitats que complementen l'estat del benestar, la igualtat, la ciència, l'educació, la cultura o la salut en el marc d’un esperit de col·laboració público-privada. Les fundacions desenvolupen la seva activitat sota les estrictes regulacions, entre altres, que estableix la llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge, i que sembla que ara es pretén modificar al Congrés de Diputats. El president del govern, Pedro Sánchez, va anunciar en el debat sobre l'estat de la nació del juliol la modificació d'aquesta llei, però els terminis s'allarguen tot i que hi ha una proposició de llei que va ser admesa a tràmit per una àmplia majoria de l'arc parlamentari. El sector, en el seu diàleg amb els grups parlamentaris, ha constatat que el mecenatge admet diferents visions compatibles perquè, en definitiva, deixa en mans dels ciutadans la forma i els fins amb els quals vol contribuir.
No podem esperar més. Ha arribat el moment de posar-nos en sintonia amb els països més avançats a l’hora d’incentivar la filantropia, com França, Alemanya, Itàlia o el Regne Unit. Cal evitar que els temps que condicionen la política suposin un fre a la generositat de les persones, i adaptar, d’una vegada per totes, un marc legal que afavoreixi el desenvolupament de la filantropia a tot l’Estat.