La política té raons que la ciutadania no entén

Dies enrere vaig escriure aquí sobre la responsabilitat dels partits a l’hora d’aprovar els pressupostos, perquè els comptes es fan amb els diners dels nostres impostos i afecten la vida de tothom. Una responsabilitat que recau sobre tots els partits, sobretot quan fa pocs mesos que s’han posat d’acord per una investidura, però especialment sobre els partits d’esquerres, casos de Catalunya i Barcelona, que defensen un sector públic robust com a corrector de desigualtats.

Avui la notícia és que Junts i el PP han votat en contra de la revalorització de les pensions o les bonificacions al transport públic, entre altres mesures. Junts ja fa dies que argumenta que el PSOE no compleix el que pacta, i que tot de mesures diverses, agrupades en un decret òmnibus no les podia votar, perquè aleshores és una mena de xantatge. Tot això pot tenir lògica de partit, però ves a explicar-li a un pensionista o un viatger de transport públic. El mateix val pel PSOE si, com han dit Junts, els de Puigdemont haurien votat a favor d’alguna de les mesures, com les dues citades, per separat.

En una democràcia, la visualització de derrotes i debilitats parlamentàries forma part de la dinàmica entre govern i oposició, però quan tenim gairebé una quarta part de la població en risc d’exclusió social i molta gent que, tot i tenir feina, no té accés a l’habitatge o no surt de pobre, hi ha votacions que son material sensible. La vida ja és prou complicada i sobretot, cara, perquè els partits ens la facin més difícil.