Polítics a TikTok
Comença una campanya electoral i aviat els fanals seran plens de cares serenes i eternes. Però no només els fanals. Com més boomer és un polític, més ganes té el seu cap de premsa de treure’l per TikTok fent coses disteses i juvenils. I en aquest sentit jo voldria avisar els futurs líders del que no convé.
En aquests vídeos trepidants que els faran fer, que els homes no es posin davantals creatius per fer suquet de peix (dic “els homes", perquè les dones no ho solen fer). No facin passeigs entre camps amb cara de comprendre l’univers. I, sisplau, al mercat (que hi aniran tots) no mostrin massa interès per les coses quotidianes de la vida (quant val el rap? Aquestes maires són fresques?), que no cola. Aquests cops de cap escoltant problemàtiques concretes no queden gens bé. No ensumin –mai!– una taronja o unes maduixes a la parada del mercat, com si no n’haguessin vist mai cap. No facin posat extasiat si veuen una gamba. Bromes amb el botiguer, les justes. Dir-ne el nom, moltes vegades, també és sospitós. Facin veure que s’ho emporten amb cistell. No diguin “Ja m’ho portareu a casa”. I els nens... Els nens que surten sempre en les campanyes i que els tenen a punt per a vostès...
Agafar un nen aliè i tocar-li el cap (a l’estil gos), prémer-li la galta, matxucar-lo, fer-li un petó sonor, no ho facin. Els nens no mosseguen, com els gossos (no tots) però també tenen drets. Pensin en allò de l’enyorat Albert Rivera amb la dissortada mascota: “Aún huele a leche...”. Un nen no s’ho mereix (el gos, tampoc).
