Polítiques d’igualtat perquè les dones no siguin també més pobres

Que la discriminació de les dones té un abast estructural molt ampli i d’un calat molt profund es demostra cada vegada que surten dades sobre algun aspecte de la vulnerabilitat humana. En el darrer informe sobre l’evolució de l’estat de la pobresa entre els anys 2008 i 2020, elaborat per la European Anti Poverty Network (EAPN), les dones hi surten especialment mal parades. No és nou, la qual cosa augmenta la gravetat d’un fenomen, el de la pobresa femenina, al qual no només no s’hi posa remei, sinó que creix any rere any.

Si les Balears encapçalen l’increment de persones en situació de pobresa, també a les Illes la pobresa ha crescut el doble per a les dones respecte de l’augment que n’han patit els homes. Concretament, el 2020 hi ha hagut un 15,6% més de dones en risc de pobresa i d’exclusió social i un 7,9% d’homes en aquesta situació respecte de l’any anterior. És, aquest fet de la pobresa femenina, la punta de l’iceberg que, per sota, té totes les situacions de discriminació, de vulnerabilitat, d’abusos, de desigualtat laboral o de vulneració dels drets humans que viuen les dones arreu del món, però també aquí, a les Illes Balears, que en aquest sentit no ens podem enorgullir de ser una societat desenvolupada. De fet, les Balears, la comunitat on més i més aviat s’ha deixat sentir la reactivació econòmica després de la pandèmia, no pot deixar de demanar-se per què és la que suma més pobres, el doble de dones que d’homes.

Si les dades del 2020 han deixat motius seriosos per a la preocupació, ens demanam què passarà amb les del 2021 i del 2022. L’any passat va ser el de l’aturada general per la covid, però cal reconèixer el paper amortidor que han fet els ERTOi la Renda Social Garantida. Sense la cobertura social i la cobertura sanitària que s’ha donat, la situació hauria pogut arribar a agafar caires terrorífics. 

En tot cas, si les dones han vist empitjorada la seva situació el doble que els homes, és perquè la seva realitat laboral és més irregular, perquè són moltes més dones que homes que fan una feina no remunerada, perquè el seu sou és més baix i perquè ocupen llocs de feina amb més temporalitat. La pobresa és un estat que té múltiples dimensions i que impedeix que les persones puguin desenvolupar les seves capacitats i accedir als seus drets bàsics. Cal exigir al Govern polítiques d’igualtat que sobretot ajudin a sortir de la pobresa les dones que n’estan greument afectades. No haver de lluitar contra la pobresa significa poder començar a treballar-se un futur millor, més igualitari.