Pols d’estrelles

Fa uns mesos, els investigadors del programa Event Horizon Telescope ens hipnotitzaven amb la imatge capturada amb el seu sistema de telescopis en xarxa del forat fosc –una espècie de dònut lluminós– que es troba al centre de la nostra galàxia, la Via Làctia. Era la segona vegada que aquest consorci internacional aconseguia visualitzar ‘la negror’ dels forats foscs. La primera fou el 2019, quan enregistraren el forat negre de la galàxia M87, a uns 16 megapàrsecs de distància de la Terra (uns 55.000 milions d’anys llum).

Dilluns passat, la NASA ens va meravellar amb una altra fita històrica al camp de l’astronomia: la primera imatge provinent del telescopi espacial James Webb; la més llunyana i la mirada més profunda cap a l’interior de l’univers que s’ha obtingut mai. Fou Joe Biden qui anuncià la imatge, generada enregistrant la llum provinent d’una petita regió de l’univers (com un granet d’arena observat amb el braç totalment estirat) i durant un temps d’exposició de gairebé tretze hores. La fotografia ens mostra com fou el conjunt de galàxies SMACS 0723 fa uns 4.600 milions d’anys, tot i que la llum enregistrada de les galàxies més antigues (les més llunyanes) de la regió analitzada és de fa aproximadament 13.100 milions d’anys. Impressionant i extraordinari si recordam que la data de formació de l’univers s’estima en uns 13.800 milions d’anys. 

Una de les diferències clau del telescopi Webb, sobretot si el comparam amb el Hubble –en òrbita terrestre des del 1990–, és que està equipat amb sensors i càmeres que capturen la radiació en longituds d’ona dels infrarojos –fora de l’espectre visible–, per allò que l’univers està en contínua expansió (i a causa del desplaçament dels cossos a l’espai, que s’allunyen cada vegada més, la llum que ens arriba ho fa en ones més amples, caient a la franja infraroja). Així, es preveu que Webb ajudi a l’observació de galàxies llunyanes i més antigues –les estrelles velles emeten llum al voltant de l’infraroig–, mentre que amb el Hubble continuarem atalaiant l’espai en les franges de radiació visible i ultraviolada, on es detecta la llum d’estrelles joves i properes.

Durant aquesta última setmana s’han anat publicant més imatges capturades pel telescopi Webb, llançat en òrbita solar el passat 25 de desembre,  i que va costar uns 11 bilions (americans) de dòlars. En aquestes últimes hi podem veure fenòmens com estrelles de recent creació a la regió de Carina Nebula, ones de xoc creades per la col·lisió entre galàxies a la constel·lació Pegasus o les restes gasoses d’estrelles que s’han desintegrat.

Carl Sagan afirmava que l’origen i l’evolució de la vida estaven íntimament lligats a l’origen i l’evolució de les estrelles. “Estem fets de pols d’estrelles”, deia ell. L’ésser humà sempre ha vetllat les estrelles per contar històries i buscar patrons que explicassin la realitat. Sembla que, amb ajuda de la ciència i sense perdre la curiositat que ens és intrínseca com a espècie, l’univers i les seves estrelles ens contaran l’origen de tot.

Sebastià Franch Expósito és cientític