Porno arreu, tota l'estona
Un 91% dels adolescents de les Balears (entre els 13 i els 18 anys) són consumidors habituals de pornografia. Aquesta és la conclusió principal de l'Estudi sobre pornografia a les Illes Balears, realitzat pels investigadors Valentina Milano i Lluís Ballester, de la Universitat de les Illes Balears (UIB), i fet públic divendres passat. En podeu llegir detalls a la informació d'Alba Tarragó a l'Ara Balears.
L'estudi té un subtítol més llarg: Accés i impacte sobre l'adolescència, dret internacional i nacional aplicable i solucions tecnològiques de control i bloqueig. A banda d'aquest 91% de consumidors habituals, conté altres conclusions igualment alarmants. Un 76% consumeixen porno hardcore, és a dir, que cerquen la varietat més extrema –més cridanera, més violenta, més bruta– a l'abast. Un 31% s'hi connecten cada dia, un 76% hi accedeixen per primera vegada abans dels 12 anys, i un 90% ho fan abans dels 14. Per sexes, una altra dada que també cal retenir: un 34,3% dels al·lots tenen un consum considerat d'alta intensitat, mentre que el de les al·lotes és d'un 2,6%. La gran majoria de famílies ignoren que els seus fills miren porno, i encara més que el mirin amb aquesta assiduïtat. Ballester destaca que la tecnologia 4G ha fet que els continguts pornogràfics siguin més massius i de més fàcil accés que mai, i Milano subratlla que aquests continguts són notòriament més violents i escabrosos ara que fa deu o quinze anys. Són dades i apunts referits a Balears, ja ho hem dit, però no deuen ser difícils d'extrapolar a altres indrets, començant per Catalunya o el País Valencià.
A la presentació de l'estudi, la presidenta de l'Institut Balear de la Dona (IBDona), Maria Duran, i la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat del Govern Balear, Mercedes Garrido, varen insistir en la influència que té el consum de pornografia en la violència de gènere, i específicament en els casos de violència sexual contra les dones. És bo insistir-hi, perquè alguns poden fàcilment caure en la temptació de relativitzar aquesta influència, però la realitat demostra que es produeix de manera clara: la proliferació de les dites manades, o violacions en grup, té directament a veure amb el desig d'imitar els vídeos de gang bangs i altres formes de sexe grupal en què una única dona és abusada per una colla més o menys gran d'homes. De fet, és una influència que sovint arriba a través d'altres models de referència, com ara els del futbol: no és difícil adonar-se que els escàndols sexuals dels futbolistes d'alt nivell imiten sovint els esquemes del porno, i que la mentalitat d'aquests futbolistes en matèria de relacions sexuals i afectives és quasi sempre tan primària com la dels adolescents que els admiren, i tan grollera i agressiva com aquest porno que consumeixen amb fúria masturbatòria. La compulsió és la de sempre; els rols home-dona, també. Però els models de conducta sexual són encara més casposos i denigrants del que ja ho eren tradicionalment. I hi ha, no cal dir-ho, una indústria que, amb això, mou els diners a palades.
