Porta per a rics, porta per a pobres

Donant voltes a la idea de l’habitatge públic, llegim a l'ARA que l’informe Trilla proposa no pas que se’n deixi de fer, sinó que “diferents promotors puguin agrupar els habitatges públics que els pertoquen en un mateix bloc, en el mateix barri, però no dintre de les promocions de mercat lliure que fan”. L’associació de promotors de Catalunya va demanar, fa poc, que “en els habitatges mixtos hi hagi entrades per a pobres i entrades per a rics”. Sempre recordo que un dia, visitant una amiga amb possibles, el porter ens va fer entrar, a mi i a la meva filla, per l’entrada de servei. Ens va fer riure molt, i vam jugar a la ficció que jo era la modista. L’avi m’explicava que els pobres, a l’escola (ell n’era un), havien de fer una fila a part i els capellans els cridaven així: “Los de la sopa!” D’aquí ve l’expressió “la sopa boba”.

El problema de l’habitatge no són els rics i els pobres. Són la gran majoria de –diguem-ne així– classe mitjana. Joves o famílies amb dos sous que no hi arriben. No són pobres. Són gent que entre lloguer o hipoteca, extraescolars, menjar, transport i telèfon no poden. Alguns han marxat de la metròpoli per trobar preus millors i una vida més preciosa (esquivant la salvatgia de les hipoteques). S’han comprat el cotxe elèctric (allà on viuen el transport públic és una quimera) per tenir zona blava gratuïta a Barcelona mentre estudien o treballen. Ara l’Ajuntament de Barcelona ha canviat la norma. S’estan menjant l’endoll del cotxe elèctric amb patates (de quilòmetre zero, això sí). Em sap greu. No crec que cap ric compri un edifici on hi hagi pobres, amb porta a part o no. Començant pels polítics que han fet aquestes lleis. Posats a fer, val més la pena comprar-se un xalet amb caseta per a masovers.