A les portes

Enmig del flux continu de notícies polítiques des que es reprengué el curs el passat setembre, n’hi ha una que ha passat prou desapercebuda. El motiu potser és perquè fins que no sigui un fet consumat no convé arriscar-se. Tanmateix, si les circumstàncies polítiques no canvien de cop, el sobiranisme d’esquerres de les Illes Balears és a les portes de comptar, per primera vegada, amb un diputat al Congrés espanyol.

La candidatura de Juan Pedro Yllanes a encapçalar la llista de Podem al Parlament de les Illes Balears pot fer que, de retruc, Antoni Verger, de MÉS per Mallorca, assoleixi l’acte de diputat de la carrera de San Jerónimo.

Aquest cas és l’exemple paradigmàtic que la política a vegades sembla més una exhibició de billar, a l’estil de “Nadal a tres bandes”, que no una activitat humana dominada per la racionalitat i la coherència. El tercer lloc de Verger el juny de 2016 va semblar un fracàs per haver quedat fora de les institucions espanyoles. Ara, però, l’espera pot haver valgut la pena i l’exregidor de l’Ajuntament de Palma podria esdevenir diputat a les Corts Generals.

La notícia no arriba en el millor moment de MÉS per Mallorca. Després d’uns resultats extraordinaris el maig de 2015, la crisi dels contractes i l’ajustament de forces entre els diferents sectors que formen el partit han duit l’organització a una exposició mediàtica no gaire afavoridora.

La situació de MÉS per Mallorca contrasta amb el moment en què Compromís del País Valencià recuperà la representació del valencianisme d’esquerres al Congrés de Diputats perdut des de la Segona República. Compromís, de la mà de Joan Baldoví, va obtenir un escó del qual va saber treure profit enmig d’una clima de demanades de regeneració política i de recuperació de l’orgull valencià trepitjat per la corrupció i les polítiques del Partit Popular. En bona mesura, el mateix clima que impulsà els resultats de MÉS a les eleccions de maig de 2015.

Per tant, en el cas que Antoni Verger esdevingui diputat a Madrid la responsabilitat que s’endurà dins la maleta serà enorme.

Per una part, el sobiranisme d’esquerres trencarà un malefici que li impedia accedir a les institucions de Madrid després de provar-ho de totes les maneres possibles i de quedar a les portes en una o dues ocasions. L’altaveu que comporta jugar la primera divisió de la lliga estatal seria una injecció de capital polític per la coalició ecosobiranista que no hauria de desaprofitar. A més, també seria un reforç davant els seus socis de govern, especialment el PSIB i en menor mesura Podem, i faria saltar per l’aire el discurs d’El Pi sobre la necessitat de tenir representants a Madrid. Un discurs ben travat pels regionalistes però que al darrere amaga les ínfimes possibilitats que tenen, ara mateix, de ser presents a la capital d’Espanya.

Per altra banda, el sobiranisme d’esquerres tendria l’oportunitat, per fi, de portar la tan reclamada “agenda balear” a la política espanyola denunciant ‘in situ’ l’escandalós paper que han fet els representants illencs dels partits estatals des de 1977. A la vegada, podria disposar de les càmeres de televisió i dels titulars de premsa per a aportar la visió illenca dels temes estatals. Amb tot, després de la novetat inicial de la presència del sobiranisme illenc a Madrid existeix el perill de topar-se amb els límits d’actuació que es permeten a un diputat d’un territori petit enmig de la dinàmica que marca la capital espanyola.

En tercer lloc, i això tal vegada ja seria demanar massa, el possible futur diputat illenc de partits no estatals a les Corts Generals podria fer part del moviment de sobiranismes ibèrics que han plantejat les darreres setmanes diverses veus des d’Euskadi, Catalunya i Mallorca. Un àmbit on el sobiranisme illenc ha tengut tradicionalment una presència intermitent.

Tot això pot passar o no. Potser les declaracions del govern Sánchez de les darreres setmanes esdevenen un realitat i es convoquen eleccions generals en el proper mig any. Un fet que deixaria, de nou, el sobiranisme illenc a les portes de tenir representació a Madrid però, una altra vegada, trobant les portes tancades.