Posant el punt damunt la 'i'

La conjuntura econòmica s’ha tenyit aquests darrers temps d’"esdeveniments especials" que han alterat la senda de creixement de les Illes Balears més enllà dels seus propis fonaments. Això ha suposat un repte majúscul per a les famílies, per a les empreses, per a les administracions... i també per als analistes econòmics.  I és que, més enllà de seguir el cicle econòmic, ens hem vist abocats a monitoritzar i interpretar un procés que es va iniciar amb la declaració de la pandèmia i que, mirant enrere, sabem que s’ha caracteritzat per tres etapes: primer de ‘paralització’, després de ‘reactivació’ i, en els darrers tres trimestres, de ‘normalització’ de l’activitat.

Avui, quan encara no podem donar l’etapa de ‘normalització’ per tancada, la inflació enganxosa que emana d’un altre esdeveniment especial, la guerra de Rússia amb Ucraïna, ha obert un altre procés amb repercussions difícilment defugibles per les Balears. En aquest cas, es tracta d’un procés d’ajust que obliga el Banc Central Europeu a accelerar i estendre les pujades de tipus d’interès, encara que això posi en risc, novament, el cicle econòmic, tant en termes d’activitat com d’ocupació. Aquesta és ja, avui dia, una inèrcia inevitable, tal com ja recullen les revisions a la baixa que van encadenant els organismes internacionals, com el Fons Monetari Internacional, i les entitats que fan un seguiment del cicle econòmic. 

Si des de fa més de dos anys, els economistes hem afegit a la monitorització del cicle econòmic el seguiment del diferencial de creixement (o del gap) pendent de revertir respecte del valor afegit que es va generar en el darrer balanç prepandèmia, a partir d’ara haurem de prestar atenció al diferencial d’inflació.

Tanmateix, allò verdaderament difícil és adaptar o, més ben dit, descobrir les paraules més adequades per compartir amb els actors econòmics i socials com estan transitant les Balears per aquests processos. Per això aquests darrers mesos hem defugit etiquetes com ‘balanç excepcional’, ‘motor de creixement’, ‘lideratge’ per qualificar l’acompliment econòmic de les Balears, tot i que la taxa de creixement del PIB  s’hagi situat durant el primer semestre en el 14% i la taxa de creixement de l’ocupació hagi superat el 12%.

Primer perquè aquestes expressions no tenen validesa enmig d’esdeveniments especials. No debades, aquestes taxes de dos dígits duen implícit un efecte base derivat de l’etapa de ‘paralització’ de l’activitat, que es va saldar a les Balears amb una pèrdua real de valor afegit del 23%, el doble que l’experimentada en l'àmbit nacional (-10,8%).

Segon, perquè no tenen utilitat davant els esforços que empreses i administracions estan fent encara ara per normalitzar l’activitat. No debades, aquestes taxes de dos dígits revelen, alhora, que el gap a revertir a les Illes (-7,1%) és encara més important que el que està assumint l’economia nacional (-1,7%).

I tercer, i no per això menys important, perquè aquestes xifres de dos dígits responen a la principal debilitat que s’amaga darrere els fonaments de la nostra senda de creixement: la baixa productivitat. De fet, es dona la paradoxa que, a les Balears, quan més ocupació es crea és quan més disminueix la productivitat. A les economies del nostre entorn, passa justament el que dicta el sentit comú: l’ocupació creix a mesura que ho fa la productivitat.

És aquesta evolució baixista i contracíclica de la productivitat la que està comprometent el desenvolupament de l’Arxipèlag i allò que explica els baixos salaris, les llargues jornades laborals, els inacceptables nivells de pobresa, la indesitjable pressió ambiental o la manca de competitivitat de moltes empreses, entre d’altres. I és que la productivitat no és només un nombre. És la manera d’aconseguir un estat de benestar sòlid que redueixi la desigualtat sense incórrer en dèficits públics crònics i és també l’única via per disminuir la fragilitat del nostre país davant "esdeveniments especials" com els que ens toca viure.

Els motius pels quals les Balears no han aconseguit registrar guanys sostinguts de productivitat en les darreres dècades són nombrosos i convé puntualitzar també que van més enllà de la nostra estructura econòmica. Al debat públic sol associar-se el feble creixement de la productivitat a l’excessiu pes del turisme o la construcció. D’aquest diagnòstic se’n deriva una disjuntiva fatalista que sembla limitar les nostres opcions com a societat: haver de triar entre (i) apostar per sectors que són poc productius però que generen molta ocupació o (ii) sacrificar el creixement de l’ocupació a costa d’una productivitat més gran. No obstant això, aquesta disjuntiva no existeix com a tal; és falsa. N’és la prova que totes les branques d’activitat, inclosa la indústria, n’estan afectades.

Posats els punts damunt la ‘i’, la bona notícia és que els "esdeveniments especials" venen acompanyats sempre de noves vies de progrés altament recomanables per impulsar la productivitat, com la digitalització o l’economia circular. Noves finestres d’oportunitat que, fins i tot en moments de visibilitat baixa com els d’ara, les Balears no poden deixar escapar.

Antoni Riera Font és el director d’Impulsa Balears