Postdocs: inestabilitat i incertesa
Els investigadors postdoctorals que es troben en la seva trentena estan començant a sentir la pressió de les decisions de vida endarrerides a causa de la seva carrera professional. Amb contractes temporals, salaris baixos i l'increment del cost de vida, molts d'ells han d'ajornar decisions de vida que serien més fàcils d'assumir amb una major estabilitat.
Aquesta tendència es veu il·lustrada a la segona enquesta global que la revista Nature ha fet sobre l'estat laboral i socioeconòmic dels investigadors postdoctorals en el món científic. La conclusió: els 'postdocs' d'uns trenta anys són menys feliços amb la seva carrera, en general, que els seus companys que tenen vint anys. En general, els postdocs d'entre 31 i 40 anys han contestat de manera més negativa a preguntes sobre les seves perspectives i seguretat laboral i la conciliació de la vida laboral i familiar que els menors de trenta anys. Per altra banda, s'ha detectat que també són més propensos a declarar problemes relacionats amb la salut mental.
Una de les conseqüències de tota aquesta situació es va deixar notar fortament ara fa més d'un any amb l'abandonament massiu de part de la força laboral del món acadèmic i científic, amb el que es va anomenar 'la gran recessió' –ja en vam parlar en el seu moment amb l'article The Great Resignation acadèmica.
La realitat dels postdocs és encara més precària quan es tracta de la compensació econòmica. Els salaris estancats i l'augment del cost de vida han fet que molts postdocs reconsiderin les seves opcions de carrera. La transició de la vida acadèmica a la industrial és una opció que molts postdocs estan començant a considerar seriosament en un intent de trobar l'estabilitat econòmica i laboral que els proporcioni l'estabilitat social per als seus projectes personals. L'augment de la insatisfacció i l'exploració de noves oportunitats fora de l'acadèmia estan cridant l'atenció sobre la necessitat de canvis estructurals dins de l'acadèmia.
L’enquesta de 2018 –la primera que va fer Nature al voltant la mateixa qüestió– destacava també la precarietat dels postdocs a Espanya, indicant que cada any de treball postdoctoral els feia menys atractius per als ocupadors fora de l'àmbit acadèmic. A mesura que la ciència i la tecnologia continuen avançant a un ritme ràpid, és imperatiu que les institucions acadèmiques i de recerca reexaminin i adaptin el suport proporcionat als postdocs per assegurar una transició exitosa cap a la següent etapa de les seves carreres professionals. Els postdocs són una part vital de la comunitat científica, i les seves contribucions són essencials per al progrés científic i tecnològic. És necessari que es reconegui el problema i que s'abordin totes les qüestions per a garantir un futur brillant per als científics i, per extensió, per a tota la societat.