De postres i aperitius
Quan el mes d’abril vaig acceptar l’encàrrec d’escriure la contra dels dissabtes que va fer-me el director d’aquest diari, no imaginava la responsabilitat que implicaria que el 31 de desembre caigués en dia de columna. Talment un àngel de Victoria’s Secret abans d’una desfilada a París, fa dies que no dorm pensant en què puc compartir de bo amb Balears i, sobretot, amb la posteritat que implica la paraula impresa. Com hem pogut comprovar en primera persona, aquest que deixam enrere ha estat un any de #Patató i jo només vull oferir-vos #CaviarInformatiu, per la qual cosa, cada vegada que m’he assegut davant l’ordinador, no he deixat de tenir presents unes paraules que vaig escoltar de Miquel Calent, el cuiner filòsof àdhuc renaixentista que també col·labora en aquest diari: “En la vida, com en la cuina, la gent sempre recorda l’aperitiu i les postres”. Si aplicam la lògica, que m’hagin deixat continuar fins suara vol dir que l’aperitiu va ser bo. Per això és tan important saber si vull que aquestes darreres paraules facin regust de tiramisú o de púding d’ensaïmades. Tot un dilema. I la realitat no m’ajuda.
Els balears (entesos com tots els habitants de l’Arxipèlag, no cerquem altres interpretacions) sembla que no podrem arrencar enguany, per segona vegada consecutiva, amb les feines fetes. El 2016, l’estrenàrem fora govern central i ara encetarem el 2017 amb la presidència del Parlament illenc tot penjant d’un fil i ben pendents d’aquesta reunió de dia 9 de gener en què sabrem si finalment és nin o nina. L’any dels missatges de Telegram i la transparència mal entesa, només ens queda tenir ben a mà el mòbil per saber com ha anat el part. No sé vosaltres, aimats lectors, però jo enyoraré a cor què vols la frescor d’H&S (el duet còmic Huertas & Seijas, no el xampú). Ja ho deien els clàssics: “En la vida, com en la política, sempre se’n van els millors” –metafòricament parlant.
I de pèrdues sentimentals a pèrdues reals. Aquest 2016 serà recordat com l’any en què en una mateixa setmana ens digueren adéu 'El gran dictat' –què faré ara les nits d’insomni cultural–, George Michael, la princesa Leia i sa mare, Debbie Reynolds. I quan pensàvem que la tríada de la mort havia passat de llarg, llegesc que acaba de morir el creador del #KinderSorpresa. És que no n’hi havia hagut prou amb la desaparició de dos mites contemporanis com Fidel Castro i la Veneno? Hi ha preguntes per a les quals no tenc resposta.
Sé que alguns enyorareu que no hagi parlat de temes cabdals com el Brexit, la victòria de Donald Trump, el descobriment de Pròxima Centauri, les clàusules sòl, el ‘look’ inexplicable de Joan Miquel Artigues a la Nit de la Cultura o l’enèsim atac contra la llengua catalana. Però no hi havia espai per a tot i són temes que ben segur podrem tractar els propers 365 dies. Així que molts d’anys i vius, que us vull veure a tots aquí l’any que ve per anar al concert de Camela.
