Pot una campanera entendre’s amb Vox?

El desastre és aquí. Aquests dies s’ha fet oficial l’acord valencià (si es pot dir que tengui res de valencià, això…) entre PP i Vox. El partit de Santiago Abascal, Jorge Campos i sobrevingut Esteve Sureda s’ha mostrat monolític i inexpugnable d’ençà de les passades eleccions. Els càrrecs electes del partit ultradretà espanyol s’apressaren a dir tot d’una que no es mourien fins que la direcció “nacional” donàs ordres. I així ho han fet. Abascal comanda, i la consigna és clara: no hi ha suport si no és entrant als executius. Llucmajor, Calvià, Alcúdia i Marratxí ja saben que tendran dins els seus governs municipals una gent que viu amb l’odi, el rancor i la venjança a flor de pell. Una gent que, entre tots, a més, una vegada que hagin entrat a totes les institucions com el corc entra a tots els racons d’una calaixera, blanquejarem com una marca política més. Una llàstima.

A Palma les coses no estan tan clares. De fet, qui sap si l’Ajuntament que comandarà Jaime Martínez pot esdevenir moneda de canvi important, tot i que ara mateix sembla que l’exconseller de Turisme de l’era més negra de l’autonomia illenca es prepara per governar en minoria.

Marga(lida) Prohens, per part seva, sembla emmirallar-se en la hooligan Ayuso i es pensa que amb l’àmplia majoria que ha assolit podria intentar governar en solitari com ha fet els darrers quatre anys la simpàtica madrilenya. Això voldria dir que la candidata popular no superaria una primera votació, on es necessiten els vots favorables d’una majoria absoluta de la cambra; però, en canvi, sí que confiaria en l’abstenció de Vox en una segona votació, on només calen més vots favorables que negatius. Tot i que en un primer moment es va especular amb la possibilitat d’una abstenció dins les files progressistes per evitar l’entrada dels ultradretans al Govern, finalment sembla que la convocatòria d’eleccions espanyoles per part de Pedro Sánchez (“o jo o l’extrema dreta”, pareix que vol dir l’elegant i hàbil president espanyol) hauria precipitat les negatives de l’esquerra a facilitar governs del PP en solitari i, per tant, a tensionar i polaritzar encara més l’escenari polític.

Cal que ens preparem per a la barrumbada i la misèria institucional. Si no hi ha acord entre PP i Vox i Prohens rep tots els vots de la resta de partits en contra no podrà ser investida presidenta. I no pareix que Vox estigui predisposat a abstenir-se a la votació si no és dins el Govern. Marga(lida) Prohens s’ha posat el vestit mallorquí de campanera i s’ha adornat de tendresa i coratge maternals per reblanir el cor de determinats votants indecisos, perquè no creguessin que qui tenien davant era una rèplica panxa-roja d’Isabel Díaz Ayuso. De fet, el mateix vespre de la victòria electoral, la política campanera, tot acceptant l’herència del canyellisme dels vuitanta, compareixia davant els mitjans radiant i riallera. Sense vacil·lacions, va fer el seu discurs en un català de Campos, de Mallorca, en un paraestàndard balear que hi cantaven els àngels. La prosòdia, la fonètica, l’estructura sintàctica, totes les formes triades mostraven la parla d’una dona catalana de Mallorca de cap a peus. Potser per això s’ha negat a derogar la Llei de normalització lingüística… La ferida que va obrir José Ramón Bauzá dins el PP encara és fresca i raja en carn viva a la pell de la candidata campanera.

Però no ens enganem. Allò que batiàrem fal·laçment com la ‘transició espanyola’ va suposar a la fi de la seva evolució la inclusió i l’acceptació sense cap problema ni un dels hereus mallorquins del feixisme dins les files populars. Sense necessitat de camuflar-se gaire, els feixistes i els seus hereus han estat més o menys controlats per un partit que vol ser reconegut com una pota més de la dreta liberal europea, a l’estil d’Angela Merkel o Jacques Chirac, per exemple, mentre continua encadenat al feixisme més transparent, si és que pot ser diàfana una forma de comprendre el món tan tèrbola i agressiva.

Amb Vox a la plaça política, tot això s’ha desbaratat. Els feixistes s’han llevat la careta i els qui abans votaven el PP perquè no hi havia res més a la seva dreta, ara ja poden fer-ho a consciència. Tanmateix, Prohens i els seus assumiran moltes de les demandes dels ultradretans. Liberalització salvatge del model turístic (qui sap si eliminant l’ecotaxa i tot), rebaixa de la pressió fiscal, eliminació de qualsevol acció per a la recuperació de la memòria històrica… Potser no derogaran la Llei de normalització lingüística, però sí que malavejaran per ofegar tot allò que suposi el foment de l’ús de la llengua catalana. Alerta, escoles i instituts, també… Abascal i Vox ja han dit que aquesta, la de la lliure elecció de l’espanyol a les escoles, serà la condició sine qua non perquè assegurin Prohens a la presidència. Tot això és el que ens arriba.

La dreta més amable i la que ens genera més repulsió ara es presenten sota marques separades. I tanmateix, al cap i a la fi ens colgam amb un mateix llum. Basta veure quina va ser la reacció de la dreta illenca davant l’auge del feixisme durant la república espanyola i la guerra civil. Escriptors, intel·lectuals, tota una catefa de presumptes bones persones s’abraçaren a la ultradreta franquista sense complexos. Pocs problemes tendrà el PP de Marga Prohens i Llorenç Galmés per acceptar i fins i tot fer-se seu el programa i el relat del protofeixisme que ja tenim entre nosaltres ara en forma de partit. Qui sap, fins i tot, si amb toreros o maltractadors dins el govern. A Campos i a Santanyí també hi havia feixistes, el 36. Justament allà, avui encara, és on sempre ha estat inexpugnable la dreta mallorquina de sempre.