El PP escup al cel

Amb els resultats de les eleccions gallegues el PP de Feijóo va agafar coratge després d'uns mesos d'arrossegar els peus per haver vist com la Moncloa els fugia del cap dels dits. Com que el nacionalisme espanyol té tendència a tenir la moral alta (n'hi ha prou de veure com es comporta la versió més banal, que és la futbolística), es van veure en condicions de precipitar un final abrupte d'una legislatura incerta, en què Pedro Sánchez i el PSOE passaven a dependre més directament que abans dels independentistes catalans i bascos. A més, s'hi afegia el desgast causat per la llarga negociació de la llei d'amnistia i, de sobte, un regal (per al PP) tan inesperat com llépol: el cas Koldo. Van veure un camí obert i van decidir jugar-ho (quasi) tot a aquesta carta. El mateix Feijóo ho va anunciar explícitament: Pedro Sánchez no tardarà a caure, i serà per haver-se aliat amb els enemics d'Espanya, i per la corrupció.

La sort va fer que una de les derivades de l'escàndol del tal Koldo (el PSOE hauria de preguntar-se seriosament què hi feia, un goril·la de discoteca, exercint de mà dreta d'un ministre i un dels homes més forts del partit, com era José Luis Ábalos) anés cap a les Balears, i per tant cap a la presidenta del Congrés, Francina Armengol, que era presidenta de Balears durant la pandèmia i, per tant, cap d'un dels executius autonòmics que van comprar mascaretes a l'empresa d'aquest personatge. L'actual govern del PP, que s'aguanta amb el suport extern de Vox, és un d'aquests governs que segueixen fent oposició del govern anterior, de manera que la presidenta Marga Prohens i la seva gent de confiança també es van contagiar de l'eufòria dominant dins el PP. Tant és així que, entre desregulacions urbanístiques i atacs contra la llengua catalana, van trobar un moment per obrir una comissió d'investigació sobre el cas Koldo al Parlament de les Balears, que ve a afegir-se a la guerra de comissions d'investigació sobre mascaretes i corrupteles pandèmiques que han encetat el PP i el PSOE al Senat i al Congrés de Diputats.

Només que la cosa, ai las, du camí de fer el conegut efecte bumerang i de girar-se en contra del PP. Ara ja se sap que el govern de progrés es va adonar que el material servit per l'empresa de Koldo García era defectuós i que va presentar una reclamació per valor de 2,6 milions d'euros que el següent executiu, el de la dreta, va deixar caducar. No tan sols això, sinó que la trama de Koldo García es va assabentar pel govern de Prohens de la data (el passat 18 de gener) en què aquesta reclamació caducava. De manera que qui ha passat a estar en fals, i en situació d'haver de donar explicacions, és l'actual Govern de les Balears. Tal vegada no és sobrer recordar que Balears, també per decisió de Prohens i el seu executiu, amb els vots del PP i de Vox, es va convertir en la primera comunitat autònoma que es va atrevir a suprimir l'Oficina Anticorrupció. Deien que sortia cara i no servia per a res. En fi, ja ho avisa la saviesa popular (amb perdó): a qui escup al cel, l'escopinada li cau al damunt.