El PP, rescatat pels ciutadans
Si el Govern de Marga Prohens hagués hagut d’aplicar el seu propi Pla de segregació lingüística a les escoles (també conegut com a “Pla Vera”, amb referència a la trista figura del seu conseller d’Educació), s’hauria condemnat ell mateix a obrir un conflicte amb la comunitat educativa que s’hauria arrossegat al llarg de tota la legislatura. Al mateix temps, s’hauria obligat a dur a terme la despesa, tan exagerada com injustificada (s’havien pressupostat 20 milions d’euros per trimestre, 60 milions per curs), que fes possible la viabilitat material del pla. I tot, per aconseguir una idea antipedagògica que fomenta la ruptura social: separar els alumnes per llengua. De fet, la sola idea de separar grups de població amb el motiu que sigui (religió, raça, sexe o, en aquest cas, llengua) ja sabem en quins precedents fa pensar. O no ho sabem? Dit d’una altra manera: el Govern de Marga Prohens s’anava a ficar dins la seva pròpia ratera, i ha tingut la sort que la comunitat educativa (els docents i treballadors dels centres d’ensenyament, i també els pares i mares, i els alumnes) l’ha rescatat de fer-ho. I encara ho podem dir així: la ciutadania ha tingut coneixement per a qui no en té, que en aquest cas és un govern del PP en aliança amb Vox.
Això no treu que el que ha passat sigui un fracàs polític monumental: només onze centres dels més de tres-cents que hi ha a les Balears s’han adherit al Pla pilot voluntari de lliure elecció de llengua, com l’anomena el Govern, i encara no n’hi ha cap d’aquests onze que sigui centre públic, sinó tots centres concertats (que són, al cap i a la fi, els que de manera gens dissimulada s’ha proposat d’afavorir el PP). El Pla de segregació es va presentar com una de les polítiques estrella d’aquest executiu. També era un dels punts més destacats de l’acord de la vergonya signat pel PP amb Vox per fer possible, ara fa un any, la investidura de Marga Prohens. El fet que una mesura que s’havia presentat amb tanta propaganda i (i tanta demagògia, tot sigui dit) hagi rebut una contestació tan contundent per part de la societat exigeix, evidentment, mesures.
La primera i més urgent és clara: el Pla de segregació lingüística ha de ser retirat, i els recursos que es pensaven dedicar a implementar-lo (també als onze centres que s’hi han acollit), dedicats a necessitats educatives reals. A continuació, o al mateix temps, hi hauria d’haver una altra mesura de caràcter polític: el trencament de l’acord entre el PP i una força anticonstitucional i antidemocràtica com Vox, amb convocatòria d’eleccions si el PP no es veiés capaç (no ho és, de fet) de governar en minoria. El que és segur és que no és possible governar les Balears amb una agenda marcada per aquells que odien els seus ciutadans, la llengua catalana, que és la llengua pròpia d’aquestes illes, i el model d’escola pública que ha construït, al llarg de dècades, el conjunt de la societat.
Falta encara que la justícia es pronunciï sobre el recurs contenciós administratiu que l’Obra Cultural Balear va presentar contra el Pla de segregació. En tot cas, ja es pot dir que aquest pla és mort, com la mateixa legislatura. El simple fet que un govern hagi tingut la irresponsabilitat de tirar endavant una proposta d’aquest tipus el desacredita per complet. Persones que defensen que els infants hagin de ser separats a l’escola per grups lingüístics no són, en qualsevol cas, persones aptes per assumir responsabilitats de govern. Els ciutadans no els podran estar salvant sempre de la seva pròpia mediocritat.
