PP-Vox i la infàmia
El títol de l'article té un doble sentit prou obvi, perquè aquesta vegada un ajuntament governat pel PP i Vox (el de Toledo, històrica ciutat) ha cancel·lat una obra de teatre que es titula, precisament, La infamia. L'espectacle és una adaptació del llibre del mateix títol de la periodista mexicana Lydia Cacho, en què explica el segrest i els abusos que va patir a mans de les màfies del seu país, amb la connivència d'un govern corromput fins al moll de l'os. Cacho ha denunciat, en els seus treballs periodístics, les xarxes de pederàstia existents a Mèxic, i d'aquí la violència contra ella, de la qual La infamia dona testimoni. La versió teatral ha estat dirigida per José Martret, fa dos anys que es representa arreu de l'estat espanyol amb gran èxit —com se sol dir, però és cert— de crítica i públic. En la darrera edició dels Max les actrius Marina Salas i Marta Nieto varen rebre el guardó a millor actriu, i l'obra va ser finalista al premi a millor espectacle teatral. S'havia de representar al Teatro de Rojas el proper dia 25 de novembre, que és el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència Contra les Dones. Però no serà així, perquè l'ajuntament de la capital de Castella - la Manxa ha decidit censurar —cancel·lar, els agrada més dir a ells, que posen el crit al cel quan no se'ls permet exhibir simbologia franquista, com li ha passat a Mario Vaquerizo— la representació, amb excuses de falta de pressupost. Són males excuses, perquè l'espectacle és barat (9.000 euros) i perquè era una partida ja tancada i finalista, que no es pot desviar a “altres necessitats que s'han de cobrir”, com ha explicat vagament la regidora Marisol Illescas, del PP. Com que només arribar a l'ajuntament l'equip de govern PP-Vox va suprimir també l'Àrea d'Igualtat, la senyora Illescas és regidora d'Assumptes Socials, Inclusió, Família i Majors (Majors vol dir Vells).
És evident que no es tracta de pressupost, sinó d'anar eliminant continguts i referents que, per la seva temàtica o el seu plantejament, resulten incòmodes per a la ideologia ultradretana. Tant els és si es tracta de La infamia de Lydia Cacho, de l'Orlando de Virgina Woolf, del Camacuc, del Cavall Fort, o del nom de Vicent Torrent en un auditori. El condol, per cert, a amics, estimats i admiradors de Manolo Miralles, fundador d'Al Tall juntament amb Torrent i Miquel Gil, i que va faltar el passat diumenge.
Cal no perdre de vista la transcendència de l'aplicació de censura en la cultura i els mitjans de comunicació. Que els resultats de PP i Vox a les eleccions generals no fossin els que esperaven (els que tots esperàvem i molts temíem) no ha desactivat el seu programa, que passa per la repressió de les expressions culturals que els resulten desagradables (ells en solen dir “polititzades”). Si no ho poden fer des del govern d'Espanya, ho faran des de les comunitats autònomes i els ajuntaments on sí que han format govern. Es van endur una clatellada el passat dia 23, però segueixen surfejant l'onada reaccionària. I en tenen per estona.
