Precarietats

Desigualtats. La revolució de la motoserra argentina ha topat amb la realitat de la supervivència. Les renegociacions del deute que ha començat el govern de Javier Milei i les retallades de pensions, de funcionaris i d’inversions públiques fraudulentes són el teló de fons d’un dia a dia en què l’escalada de preus ha empetitit els salaris a un ritme vertiginós. Gairebé sis de cada deu argentins són pobres. 

Al país amb la inflació més alta del món (del 276% al mes febrer), la compra diària obliga a portar un escandalós feix de bitllets, i als aparadors de les botigues s’anuncia la possibilitat de comprar sabates per al pròxim hivern a terminis de sis quotes sense interessos. L'Argentina és l’excepció en un subcontinent que enfila la recuperació. És l’exemple extrem del fracàs continuat d’un pèndol polític que ha creat un estat massa gran i ineficient. És un país de desigualtats, afeblit ara per un brot rècord de dengue, que segons l'Organització Mundial de la Salut es pot convertir en una amenaça global a causa del canvi climàtic i la globalització.

La bretxa en salut, educació i riquesa entre les economies més desenvolupades i les menys desenvolupades del món ha arribat al nivell més alt en gairebé una dècada i la culpa, segons un informe recent de les Nacions Unides, és de la covid-19. Oxfam ha denunciat que durant la pandèmia es va crear un nou multimilionari cada 30 hores. Però aquesta riquesa s’acumula en unes poques mans, aliena a la realitat dels 1.700 milions de treballadors al món que viuen en països on la inflació està superant ràpidament els salaris.

Eleccions. Les desigualtats impacten en la política. Amb xifres i realitats molt diferents, també el malestar social pot ser un dels principals factors mobilitzadors a les eleccions europees del juny. Una enquesta d’Ipsos, a principis de curs, ja revelava que gairebé un terç dels europeus es troben en una situació financera "precària". Ara la cadena Euronews ha confirmat, amb les seves dades, que la lluita contra l'augment dels preus és el principal problema per als votants, amb un 68% de tots els enquestats que ho han qualificat de prioritat i un 25% més que creuen que és important. Els més preocupats per la inflació, segons aquestes dades, són els portuguesos, seguits d’espanyols, italians, francesos i alemanys. El 64% dels enquestats volen “solucions per reduir les desigualtats socials”.

L’economia alemanya no arrenca, la inflació espanyola repunta i Emmanuel Macron està intentant tranquil·litzar els mercats financers després que les xifres oficials hagin revelat que el dèficit públic francès ha arribat fins al 5,5%, molt per sobre del límit del 3% del PIB que vol la UE. 

Les desigualtats són una realitat. A França, les xifres oficials diuen que l'atur és del 7% entre els nascuts al país, però arriba al 12% entre els immigrants i puja per sobre del 17% entre els que han arribat al país en els darrers deu anys. Les tensions econòmiques marquen aquests mesos de precampanya. Ho hem vist amb les manifestacions dels pagesos, en noves protestes salarials a França i dels sindicats europeus a Brussel·les i en la tensió amb l’extrema dreta a Alemanya.

Ara, a més, el malestar social es veu arrossegat cap a una nova lògica bèl·lica. Fa unes setmanes el comissari europeu d'Indústria, Thierry Breton, va advertir que "necessitem canviar el paradigma i passar a un mode d'economia de guerra". És impossible de saber encara quin impacte tindrà el discurs de la guerra en les eleccions europees; quines pors pesaran més. Les fractures polítiques s’emboliquen amb els desafiaments econòmics. La recuperació ha lligat el seu destí a la geopolítica.