La precisió

Les actes que escriuen els jurats dels premis literaris per argumentar els seus veredictes solen ser bastant vaporoses: un parell d’elogis inflats amb pinso ditiràmbic, una mica de fum de colors retòrics i au, a una altra cosa. Ni que sigui sense voler, però, de vegades s’hi colen qüestions literàries interessants. Ha estat el cas del Premio Reina Sofía de Poesía Iberoamericana 2019.

Joan Margarit va ser-ne el guanyador. Segons el jurat, un dels principals mèrits del poeta català és la seva “enorme claredat expressiva”. Quan ho vaig llegir, el concepte de 'claredat' em va xerricar. Oblidem-nos ara de l’autor de 'L’edat roja' i 'Estació de França' –que, igual que tots els poetes amb ofici però molt prolífics, té poemes bons i en té d’infames, i, també igual que tots els poetes populars, té admiradors incondicionals i detractors acèrrims. Referir-te elogiosament a la “claredat” quan parles de literatura –i més encara quan parles de poesia, un gènere que fins i tot molts bons lectors afirmen no entendre– és un error, perquè la claredat no és una virtut, així com tampoc ho és l’obscuritat.

El més adient, crec, seria parlar de 'precisió expressiva', un valor que és atribuïble a qualsevol estil poètic. Vull dir que poetes considerats difícils, tortuosos i densos com Eliot i Riba tenen la mateixa precisió expressiva que poetes clars com Carner o Billy Collins. Tot i l’hermetisme a vegades gairebé impenetrable de molts dels poemes que el conformen, 'Atletes de la fuga', el llibre amb què Joan Manuel Pérez i Pinya (Palma, 1963) va guanyar el Premi Ciutat de Palma de Poesia Joan Alcover 2018, fa la impressió en tot moment de ser el producte d’una escriptura molt calculada, escrit per un autor que sap on vol arribar i domina les eines per anar-hi. Reflexiva i culta, la poesia de Pérez Pinya és plena de jocs de veus, observa una mètrica sovint estricta –quan cal, a còpia de retronants anacoluts–, fa ús d’un llenguatge rocós i cantellut, i, més que abordar temes, el que fa és crear realitats de paraules, masses de matèria verbal. Fins i tot quan és abstracte, però, té precisió expressiva.