Sorpresa i decepció davant la convocatòria d’eleccions anticipades després que els partits hagin estat incapaços d’arribar a un acord per als pressupostos de la Generalitat. Sorpresa i decepció perquè el llistat de projectes, iniciatives i normatives de l’àmbit social que decauen, o que quedaran paralitzades durant mesos, és enorme. Sabem que les decisions polítiques afecten el conjunt de la ciutadania, però anar a les urnes al maig és una pèssima notícia sobretot per a les persones en situació de vulnerabilitat i les entitats socials que les acompanyen i els donen suport, gairebé dos milions de persones a tot Catalunya. Una vegada més, la inestabilitat política impactarà directament en qui menys ho mereix, una part de la població que necessita respostes polítiques decidides i fermes per sortir de la pobresa, l’exclusió i la desigualtat i que està cansada d’esperar.
Avançar la finalització de la legislatura, just quan s’havien de consolidar i aprovar un ampli nombre de mesures clau en el que quedava d’any, és un desencert perquè encara arrosseguem una bossa de pobresa i exclusió crònica. Amb aquestes legislatures tan inestables i curtes és impossible desenvolupar i consolidar polítiques i avenços socials que són importants per reduir la precarietat i promoure la igualtat d’oportunitats. Entre que el Govern pren possessió, se situa, dissenya les polítiques i les aplica, es necessita un temps que en la darrera dècada mai es té i que és indispensable per avançar en la bona direcció.
Els danys col·laterals no són menors. Sobre la taula hi havia el traspàs de l’ingrés mínim vital a Catalunya i la millora de la renda garantida de ciutadania, les eines que tenim per assegurar uns ingressos mínims que ajudin a cobrir necessitats bàsiques, i la condonació del deute energètic de les famílies en situació de vulnerabilitat energètica dels anys 2022 i 2023. En poc temps s’havia de presentar el Pacte Nacional per la Discapacitat i l’Estratègia de Lluita contra la Pobresa Infantil, que, per primera vegada, reconeixia l’existència d’aquesta xacra i marcava un full de ruta a llarg termini. Estava previst el desplegament del Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge, que havia d’orientar les polítiques d’habitatge a tot el país; del Pacte Nacional per la Salut Mental, que impulsava l’abordatge de la salut mental des de tots els àmbits d’acció del Govern i la societat; i dels Consells Territorials del SOC, que havien de millorar la implementació de les polítiques actives d’ocupació en l’àmbit local.
Un cop convocats els comicis, les normatives que s’estaven tramitant al Parlament de Catalunya, algunes de les quals estaven a la cambra des de feia mesos i en alguns casos anys, decauen. Decau la proposició de llei per fer front i erradicar el sensellarisme, que vol reconèixer i assegurar els drets i una atenció real i efectiva de les persones sense llar. Decau el projecte de llei de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària, dissenyada per donar una resposta de més qualitat i més equitativa a les persones amb més necessitats d’atenció i més complexes. Decau l’avantprojecte de llei integral del dret a la identitat i expressió de gènere per reconèixer explícitament el dret a la identitat de gènere i a la lliure expressió de gènere com un dret humà fonamental. Decau el projecte de decret pel qual s'aprova la Cartera de Serveis Socials 2025-2029, que havia d’actualitzar els tipus de prestacions (serveis socials bàsics, serveis socials especialitzats i prestacions econòmiques) i la seva garantia a Catalunya. El llistat de danys socials col·laterals és més llarg i toca tots els col·lectius.
Les entitats socials tampoc s’escapen d’aquests danys. Decauen tres marcs jurídics de reconeixement i enfortiment del sector: la Llei del Tercer Sector Social, la llei d’instruments de provisió del sistema públic de serveis socials (una normativa que havia d’enfortir la col·laboració entre l’administració i les entitats i els agents que presten serveis socials) i la Llei de l’Economia Social i Solidària. Anys de molta feina que se’n van pràcticament a la paperera i que són absolutament indispensables per reconèixer, millorar i dignificar la feina de les organitzacions socials d’aquest país.
Davant això, una demanda clara postelectoral. Es formi el govern que es formi el 12 de maig, sisplau, posi’s a treballar de manera immediata i sobretot tingui en compte que al darrere de cada mesura, pla, estratègia i normativa hi ha una dedicació de temps i recursos gegantina, que s’ha articulat des del consens i que no es pot desaprofitar.
