El preu de l’habitatge, les conseqüències

PalmaLa pujada desmesurada del preu de l’habitatge havia de tenir conseqüències que anassin molt més enllà de la impossibilitat de comprar una casa o de llogar-la. Les derivades, ara, ja les tenim aquí, han fet via a arribar i es manifesten amb claredat. L’informe de Càritas que mesura la pobresa ha determinat que les famílies prioritzen la despesa de l’habitatge a la de l’alimentació. És a dir –i tot això, precisament, és molt bo de dir i molt dolorós de fer– que la gent es veu obligada a menjar menys o de pitjor qualitat per no quedar-se sense sostre, amb les conseqüències per a la salut que se’n poden derivar. És més, hem de pensar que qui retalla en alimentació segurament vol dir que abans, amb el mateix propòsit de conservar l’habitatge, ha retallat en –per exemple– formació o en despesa energètica per escalfar la llar que no vol perdre. Duit a l’extrem, podem pensar que si un temps alimentar la família era el primer, allò pel qual qualsevol estava disposat a fer el que fos, ara l’emergència que envolta l’habitatge l’ha fet prioritari. Conscients d’això, que a les Balears el preu de la compra i el lloguer de cases s’acosta a l’impossible per a la majoria de la població, els treballadors que solien venir de fora a treballar durant la temporada turística no venen. I així, com ens n’informa Jaume Perelló en aquest setmanari, ha pujat, i molt, la contractació de joves de les Illes, la mà d’obra local més barata. És una altra de les conseqüències que canvia la vida de la gent: l’estratègia ja coneguda de quedar a viure amb els pares, haver de compartir habitatge amb l’exparella o xapar les cases dels progenitors perquè els fills hi tinguin un ca seva. Sí, aquests fills que tenen feina, però no un sostre.