El preu de l’habitatge destrueix els àmbits essencials de la societat

PalmaEls tentacles de l’augment sense fre del preu de l’habitatge a les Balears ja estan deixant una petjada negativa en la major part dels sectors i, el que és més preocupant, en la vida de les persones que habiten les Illes. Aquesta setmana, a l’ARABalears, ens acostam a les veus desesperades de pares que veuen com, al ja de per si complicat tràngol de separar-se, s’hi afegeix no només el problema de trobar una llar per a cadascuna de les parts de la parella trencada, sinó la possibilitat de perdre la custòdia dels fills per no disposar d’un habitatge que pugui posar en dubte l’estabilitat dels menors. També s’està començant a assumir com a normal mantenir la convivència en el cas de parelles ja trencades per no poder fer front al que representa deixar la casa i haver-ne de cercar una altra. Són, tots ells, casos que demostren fins a quin punt la situació desbocada del mercat immobiliari afecta la vida de les persones, adultes i menors d’edat, a més de les relacions familiars i de parella.

Al marge de l’afectació als adults, la societat de les Illes tampoc no s’hauria de resignar davant el fet que els joves no es puguin independitzar perquè no poden accedir a un habitatge. El sobrepreu de la planta immobiliària, cal dir-ho ben clar, impedeix a milers d’habitants de les Balears desenvolupar una vida lliure i en plenitud. I això –cal repetir-ho una vegada i una altra– és una vulneració flagrant del dret constitucional de les persones a tenir un habitatge digne.

Però el fet és també que les conseqüències dels costos inassumibles d’un lloc per viure per a la immensa majoria de la població, afecten molts altres àmbits i, el que és més greu, tot apunta que n’afectaran més si no es posen mesures per controlar l’escalada dels preus. És una realitat l’afectació gravíssima del món laboral: a les Illes cada vegada és més difícil cobrir llocs de feina perquè els que hi voldrien accedir estan condicionats al fet de tenir o no tenir un habitatge.

D’aquest mateix problema se’n ressent l’educació a les Balears. Les dificultats per a la mobilitat entre Illes dels docents són, com se sap, un problema derivat del que hi ha amb l’habitatge. També la sanitat n’està greument perjudicada: per molt que s’hagi utilitzat políticament, és més que obvi que no ha estat mai el coneixement del català el que ha deixat places de sanitaris vacants. A les Balears no hi venen perquè no els compensa el preu que s’ha de pagar per viure.

Els successius governs han fet poc per aturar l’especulació immobiliària, i tampoc no s’ha fet prou habitatge social. I ara es fa difícil entendre que el Govern no vulgui declarar les Balears zona tensionada i, així, poder posar topall als preus. En qualsevol cas, s’ha de posar fre a aquesta espiral perquè no acabi destruint totes les peces de la societat.