Opinió02/01/2021

La primera disputa de l’any: els fons europeus

Maria Llull
i Maria Llull

PalmaELS DOBLERS DE LA UE. Els fons europeus ja han obert un nou front en l’àmbit polític balear abans d’arribar i seran un dels cavalls de batalla del 2021. L’any ha acabat amb l’anunci que les Illes rebran 300 milions del React-EU. El PP ja ha advertit que no basten per compensar l’enfonsament econòmic i ha exigit una comissió amb tots els partits per gestionar-los. A l’espera que l’Estat concreti els terminis, l’Executiu també treballarà per definir quins projectes optaran a un altre fons, el Next Generation, que hauria de servir per impulsar un canvi de model econòmic i social que de moment només és un mantra de les institucions. Més enllà de la recuperació després del cop de la pandèmia, l’activitat legislativa continuarà. Si les previsions es compleixen, les Balears podran tenir enllestides diverses lleis en acabar l’any; la de consells, la d’addiccions, la de consumidors i una de benestar animal.

MOVIMENTS ALS PARTITS. La tramitació dels pressupostos del Govern ha escenificat l’acostament entre Ciutadans i el PSIB, malgrat les suspicàcies que això ha generat entre els socis del Pacte, Podem i MÉS per Mallorca, que reclamen que la sortida de la crisi es faci per l’esquerra. A més, és més que previsible que El Pi farà tot el possible per incrementar el seu protagonisme, sobretot perquè l’aparició de Coalició per Mallorca li pot acabar restant vots a la Part Forana, el baluard dels regionalistes. Durant l’any hi haurà moviments en les aliances polítiques. D’altra banda, la legislatura arribarà al seu equador i els partits comencen a tenir ben present la cita amb les urnes del 2023. MÉS per Mallorca triarà els candidats a les primàries de final d’octubre, amb un congrés a tocar –es farà el novembre o el desembre. Per la seva banda, el PP preveu fer congressos territorials al llarg de l’any per renovar les diferents juntes del partit.

Cargando
No hay anuncios

REPTES DE LA MONCLOA. Catalunya marcarà el principi de l’any polític. Les eleccions catalanes del 14 de febrer són el primer gran repte que el govern de PSOE i Unides Podem afrontarà –a banda de la gestió de la pandèmia i la crònica crisi de la monarquia– reforçat pels pressupostos, però condicionat per la pugna constant que manté amb altres poders de l’Estat. El torcebraç amb la cúpula judicial ja fa mesos que és una batalla descarnada, de manera que la renovació del Consell General del Poder Judicial serà una de les carpetes principals a resoldre per part de l’executiu espanyol.