El principi de no regressió

El passat 17 de maig vàrem convocar la primera assemblea oberta a Sineu, on varen assistir més de 300 persones per tal de pensar col·lectivament què feim enfront d’una realitat de turisme massiu que tensa i oprimeix la realitat de les persones que vivim i treballam aquí des de cada cop més fronts i més intensament. Durant prop de dues hores es varen compartir idees, propostes i enfocaments per a una acció col·lectiva que abastava, des de l’articulació territorial del moviment crític, passant per propostes de polítiques específiques per posar límits a aquest setge i idees creatives i singulars per posar en evidència el malestar. Els mitjans, també presents a la sala, varen recollir-ne una que va ser titular de premsa durant uns quants dies: algunes persones proposaren col·lapsar l’aeroport. Doncs la realitat és que no ha fet ni falta prendre en consideració tots els riscos que una acció així podia suposar. Aquest passat dimarts, els més de 70 litres caiguts en una hora a Son Sant Joan varen inundar la pista i algunes parts de l’edifici de la terminal. La pluja va col·lapsar l’aeroport. I no perquè els assistents a l’assemblea decidíssim invocar la dansa de la pluja sobre l’aeroport, sinó perquè el nostre aeroport està situat en el prat de Sant Jordi. Una zona humida. I perquè la realitat del caos climàtic, l’economia del mal entès “desenvolupament”, té conseqüències imprevisibles, majestuosos i que ja formen part de la nostra realitat present.

Mentre la classe política juga a veure qui s’inventa el relat més inversemblant sobre decreixement turístic invocant termes per després pervertir-ne el significat o acompanyar-los de polítiques incoherents, la realitat s’imposa a cop de pandèmies, torrentades, passejos marítims arrencats per la mar o inundacions sobtades de l’aeroport en ple mes de juny. Aquesta setmana el Govern va validar tranquil·lament al Parlament de les Illes Balears el seu Decret llei de ‘simplificació administrativa’. Una norma que entrà en vigor immediatament a la seva aprovació i que amb l’excusa de la simplificació en els tràmits i gestions administratius ha esborrat del mapa articulat específic més de 50 lleis amb un objectiu gairebé únic: llevar traves a les noves inversions, enriquiments, construccions, impuls dels processos especulatius en un mercat immobiliari-turístic que ja es frega les mans i devastacions amb greus conseqüències territorials i ambientals, obviant, sense debat polític ni social, els principis de no regressió en matèria ambiental i climàtica, el de seguretat i el d’igualtat entre d’altres.

La societat, però, ja és prou madura a hores d’ara i coneix prou les alternances polítiques que han caracteritzat aquesta comunitat per entendre que quan guanya a les urnes la dreta (i ara, l’extrema dreta) el retrocés o regressió en els processos democràtics i de participació, i els avenços dels processos de neoliberalització de la política tenen conseqüències devastadores sobre el territori i les persones (el 99% de les persones). Malgrat l’evidència, guanyen i no només aquí. Però no ens endinsarem ara en la reflexió i anàlisi del context que propicia aquesta nefasta realitat local i global, en termes de crisi ecològica i climàtica. Perquè el que pretenia precisament és advertir i celebrar que la societat d’aquest petit territori que habitam i més enllà, davant aquestes evidències, s’organitza, es planta i no es resigna. Exigeix el dret a incidir en la realitat que viu i exigeix un paper protagonista, no secundari, no subaltern. Exigeix la centralitat que mereix qui sosté, amb el seu treball, la realitat del model econòmic i social que ells pretenen imposar per mantenir beneficis i garantir inversions. Aquest és per a mi, el motiu pel qual pren valor l’articulació de l’assemblea Menys turisme, més vida, amb els grups locals que van emergint, amb la coordinació interilles, amb els grups de feina que ràpidament es van articulant i estenent arreu del territori. I pren també valor decidir fer un Congrés de la Societat Civil que parli sobre turisme. En no sentir reconegut el dret de la societat civil a formar part del debat sobre el canvi de rumb que, cada cop més evidentment, requereix el nostre model econòmic i la nostra realitat ecològica i social, ens generam els nostres propis espais. Espais que complementen l’acció col·lectiva al carrer. Espais d’anàlisi i proposta de qui té tant a dir, a conèixer de primera mà els impactes i les conseqüències més devastadores d’aquest model, i precisament de l’anàlisi i contextualització de les conseqüències n’esdevenen les solucions reals per capgirar-lo. No parcialment, no des de les polítiques que responen als interessos del mercat, sinó de manera global i pensant en les polítiques que han de donar resposta a les necessitats de les persones, i no individual, sinó col·lectivament. Aquesta temporada turística serà intensa. Al carrer i al cap, posant la intel·ligència i l’energia col·lectiva en comú per exigir i decidir sobre allò que afecta l’avui i el demà d’aquest 99% que som els que, amb el nostre treball i les nostres vides, sostenim l’absurditat en què han convertit la realitat econòmica, ecològica i social d’aquestes illes.