El problema d’estar “amb els bons”
Defensaria davant qui fos que la qualitat és un valor objectiu. Amb distints graus, però objectiu i, sobretot, objectivable des del coneixement. Qualsevol que sàpiga de cinema, sap distingir entre una bona pel·lícula i un bunyol –una altra cosa és que li agradi o no li agradi, l’interessi o no l’interessi l’estil, la temàtica o el que sigui. Qui té coneixements de literatura sap precisar els motius pels quals pot afirmar que ha llegit un bon llibre. Igualment, es pot dir d’un artista, si és bo o no ho és, encara que pugui tenir obres millors i d’altres de pitjors. També qualsevol que ha vist molt de futbol ho podrà dir d’un jugador, si és bo o no, independentment del paper fet al partit d’aquest diumenge. Tot això ve a compte de les paraules que va pronunciar l’ara ja presidenta del Govern, Marga Prohens, en la sessió d’investidura, i després d’un pacte amb Vox en el redactat del qual la cultura no hi és ni s’hi contempla. “Estarem al costat dels bons artistes”, va dir Prohens. I almanco Armengol i Castells li demanaren com determinaria qui és bo i qui no. Com que he començat aquest article defensant que sí que es pot determinar si se’n tenen coneixements per fer-ho, i a més ara voldria afegir que sovint a la societat li falten bons referents, he de dir que em preocupen aquestes paraules, aquesta idea, en boca de qui governa. Per una banda, preocupa perquè és un posicionament excloent amb una gran tendència a l’elitisme, com ho és el del model del mèrit i l’esforç que es vol imposar en el sistema educatiu: “estarem amb els bons”. Per l’altra, té el perill de caure en una cosa de mentalitat tan liberal com la confusió permanent entre el valor i el preu.
