El 'problema' migratori
Aquest setembre, el Baròmetre del CIS sobre l’opinió pública espanyola assegura que el 30,4% dels enquestats consideren que la immigració és el principal problema de l’Estat. El juliol la xifra només arribava al 16,9%.
Tot i que la representativitat a les Balears del baròmetre estatal és qüestionable (just 95 persones entrevistades) les dades específicament balears de la darrera enquesta Gadeso són fins i tot més preocupants: el 64% dels ciutadans perceben la immigració com un problema greu.
S’agraeixen aquests i altres estudis que posen la qüestió sobre la taula i que ajuden a plantejar un debat inajornable. Cal no oblidar, però, que sempre és saludable posar les dades en qüestió, fins i tot les més fiables: representativitat de la mostra, nivell d’inducció de les respostes (llista tancada de “problemes” proposats), biaix de l’enquestador... i, sobretot, quin és l’abast de les paraules: “problema”, “greu”...
Estudiant l’opinió pública, no és fàcil determinar si el terme ‘problema’ es refereix a una realitat –objectiva, tangible, quantificable..., a una percepció –subjectiva, relativa, emocional... o a una combinació de totes dues.
És cert que l’arribada constant d’immigrants irregulars en condicions de màxima precarietat és irrefutable: 33.481 persones han arribat per mar a Espanya entre gener i agost del 2024; a les Canàries, l’arribada de pasteres ha representat un augment del 303% els cinc primers mesos de l’any; la gestió de la crisi migratòria evidencia la saturació i la falta de recursos per a una acollida adequada... Òbviament és un “problema”. Entès, però, com a “amenaça” o com a humana “preocupació”? Al mateix estudi, un altíssim percentatge es manifesta sensible a les creixents desigualtats entre països i creu que l’Estat s’hauria d’implicar per mitigar-les.
Hi ha hagut anys de grans rècords migratoris com el 2018 –64.000 arribades irregulars– que, en canvi, no es traslladaren a l’opinió pública en forma de preocupació: en el Baròmetre del juny del 2018, només un 0,8% dels enquestats considerava la immigració com a “principal problema” del país. El 2006, en canvi, amb una xifra molt menor –39.180–, la preocupació pujava fins al 59%.
L’evolució demoscòpica demostra que la percepció negativa de la qüestió migratòria no sempre guarda correlació amb les dades i que sol augmentar sota governs d’esquerres. I més si, durant mesos, l’oposició agita el tema de manera irresponsable: Abascal ordena abandonar els governs autonòmics que acullin menors no acompanyats; Feijóo s’interessa pels plans migratoris de Meloni (centres d’internament a Albània i traves als equips de salvament); Vox demana expulsar tots els immigrants il·legals del País Valencià i tancar-ne els centres d’acollida... Naturalment, tota aquesta pressió política i mediàtica no és innòcua i acaba calant en l’opinió pública. Es pot concloure, a la maniera de Leopardi, que qui està persuadit de tenir un greu problema, d’una manera o altra, acaba tenint-lo.
En ple hivern demogràfic, amb bosses de població notablement envellides, amb falta de mà d’obra en determinats perfils laborals, amb dificultats per mantenir l’estat del benestar i el sistema de pensions... el principal problema de la immigració seria que no n’hi hagués.
Segons el Banc d’Espanya, la immigració –5 milions de persones en el període 2002-2022– és pràcticament l’única font de creixement de la població espanyola. Un 71% de l’increment de la població activa dels darrers dos anys correspon a l’arribada de població immigrant, sovint especialitzada en feines precàries, mal remunerades, de baixa qualificació i físicament dures. 2,8 milions d’afiliats a la Seguretat Social són estrangers. S’estima que seria necessari incorporar 250.000 treballadors immigrants anuals per assegurar el cost del sistema l’any 2050. En contra de la creença general, només un 16% d’estrangers estan a l’atur i només un 11% rep ajudes públiques... És humà preocupar-se, però informar-se bé és una obligació moral.
Mentrestant, a les Balears, l’especialització turística i el dinamisme econòmic fan que el fenomen sigui especialment contundent: augment poblacional de 6.312 persones els primers sis mesos de l’any, el 98% dels nous residents de Mallorca són estrangers, 2.201 alumnes incorporats durant el curs 2023-2024... L’estricte liberalisme demogràfic, sense voluntat de gestionar aquestes xifres des del multilingüisme i la interculturalitat, seria una temeritat, especialment en un context lingüístic ja afeblit per múltiples factors.
Només una gestió activa dels mecanismes d’acollida i integració pot garantir la sostenibilitat lingüística i cultural del país. Igual que només una sàvia combinació d’humanitat i racionalitat podrà transformar el complex problema migratori en una raonable oportunitat.